Una eina de treball que pot ser utilitzada per generar idees, descripcions o definicions de conceptes, fer un llistat de 5-7 paraules o frases que descriguin o expliquin un concepte particular,
discutir les idees o seleccionar aquelles en els que tots estan d’acord.
Formules que ajuden a rendibilitzar
l’esforç i el temps que implementem en tot el procés d’aprenentatge.
|
 |
| Centre educatiu: Agustí Bartra
Coordinadora: Anna Rialp
Curs acadèmic: L’aplicació metodològica de l’aprenentatge en grups cooperatius s’aplica des del curs 2009-10
Nivell: 6è de cicle superior
Àmbit d'implicació: S’aplica a cicle superior, principalment als grups de 6è.
|
|
Competències: L’àmbit al que fa referència l’experiència és el de la
metodologia cooperativa per tal d’afavorir l’aprenentatge. Per aquest motiu tracta totes les competències ja que posa en pràctica els coneixements i les habilitats que tenen els alumnes al donar importància a saber ser i actuar de manera autònoma, aprendre a pensar a comunicar, descobrir, conviure….
Àrees: S’actúa a totes les àrees d’aprenentatge ja que l’objectiu principal és afavorir l’aprenentatge d’alumnes amb característiques i necessitats educatives diverses, en el context de l’aula ordinària:
- Partint de les idees prèvies (tothom enriqueix). Ús de connectors que poden ser d’àrees diferents interconectades.
- Amb activitats motivadores (buscant la familiaritat). Propostes multi nivell i sovint des d’una perspectiva globalitzadora.
- Utilitzant la investigació i el descobriment, com a estratègies bàsiques per assolir els continguts de totes les àrees (compartides amb els altres que ens recolzen).
| Objectius:
És fonamental plantejar-nos què pretenem i esperem dels alumnes durant l’activitat/s programades per tant s’ha de veure com explicar (amb llenguatge clar i senzill) què volem que aprenguin i fins quin nivell i explicar-ho perquè puguin crear interdependències positives entre ells de cara a aconseguir la fita comú que els estem presentant.
|  |
Atenent aquests elements, els objectius generals que ens hem proposat són:
Hem vist, a partir de molts referents teòrico-pràctics, que la programació i planificació metodològica cooperativa té en compte la influència dels altres sense oblidar que els aprenentatges han d’interioritzar-se de forma individual recolzats per l’experiència.
- Afavorir la construcció del coneixement dins de l’aula a partir de la comprensió dels processos i aspectes involucrats en l’aprenentatge.
- Potenciar la interdependència positiva, la interacció motivadora i la rersponsabilitat individual.
- Ajudar a planificar, desenvolupar i avaluar les accions grupals.
- Conèixer i utilitzar tècniques que ajuden al rendiment i millora de resultats acadèmics, millora de les relacions i cohesió de grup, la qualitat dels processos i el desenvolupament de valors.
| Descripció: Davant la necessitat d’aportar uns aprenentatges significatius als nostres alumnes i a l’hora atendre la gran diversitat existent considerarem d’interès utilitzar la metodologia cooperativa. La idea bàsica de partida va ser que l’aprenentatge, tot i ser un fenomen individual, es dóna en un marc de relacions socials per tant, la possibilitat d’enriquir els coneixements, ampliar les perspectives i desenvolupar-nos com persones està determinada per la comunicació. |
Per tant el treball grupal ha d’anar de la mà amb la tasca individual. Cooperar significa treballar junts per aconseguir fites compartides amb una interdependència positiva.
Per tal de seguir amb èxit aquesta tipologia metodològica hem partit d’uns elements que són claus:
- Tenir clarament programat l’aprenentatge que s'ha de realitzar.
- Estructurar les activitats des de la perspectiva multinivell.
- Conèixer l’organització sociogràfica del nostre alumnat (característiques, afinitats, diferències, estils d’aprenentatge…). Treballar la cohesió de grup.
- Organitzar els grups. Tipologia d’agrupament/nombre d’alumnes per grup.
- Explicació clara del què pretenem fer i aconseguir. Presentació dels objectius, accions i resultats previstos als alumnes per implicar-los en tot el procés d’aprenentatge.
- Assignació de rols als alumnes/paper del mestre d’assessorament (no directiva)
- Selecció de les tècniques d’aprenentatge cooperatiu (trencaclosques, CIRC, STAD…) en funció de l’activitat i els objectius que vulguem aconseguir.
- Tècniques de seguiment i avaluació (per assegurar que tothom participa i tothom aprèn el que cal).
- Importància de l’autoavaluació i la coavaluació.
Un cop tenim clares aquestes premisses, el primer que cal és tenir assegurada la cohesió de grup ja que és bàsic per aquest sistema metodològic. Hi ha diferents activitats per potenciar la relació entre alumnes i el coneixement mutu (joc de la pilota, entrevista, el blanc i la diana, la maleta, cercles d’amics, les pàgines grogues…) És interessant iniciar-la amb jocs de coneixement (proposant construccions amb diferents elements en el que tots hagin d’aportar idees..). Els alumnes amb n.e.s.e. compten amb el suport dels altres membres del grup (no hi ha dependència directa del mestre). L’atenció a la diversitat està garantida per la tutorització entre iguals i per l’acció d’assessorament i de seguiment del tutor que deixa de tenir un rol directiu i, per tant, es pot dedicar a l’ajuda individualitzada.
La temporització d’aplicació és durant tot el curs (combinant les accions grupals amb les individuals) amb la participació de tot el grup classe a partir de diferents estratègies.
Fases:
- Dinàmiques de cohesió de grup
- Agrupaments (màxim 6 alumnes, atzar/estratificada/elecció pròpia/elecció mestre)
- Distribució de rols de grup: rotatius (direcció, secretari, moderador, reporter…)
- Disseny de les activitats: propostes multinivell, explicar la tasca i els objectius a assolir, decidir ubicació aula, material
- Elecció de les tècniques de recollida de dades sobre l’evolució dels aprenentatges.
- Registre de l’evolució dels alumnes: fulls d’observació, llibreta de camp…
- Avaluació compartida. Valoració per part del mestre, per part dels grups, del propi grup…
- Propostes de millora.
En la programació de les activitats d’aprenentatge d’aquesta tipologia metodològica en plantegem constantment qüestions com aquestes:
- Per què estan fent els alumnes, l’activitat?, com l’estan fent?, per què els ha de servir?
Són elements de reflexió (entre d’altres) que ens ajuden a rendibilitzar l’esforç i el temps que implementem en tot el procés d’aprenentatge.
Cal supervisar la intervenció de tothom i ajudar a que tothom entomi la seva responsabilitat dins del grup. Amb el repartiment i rotació dels rols grupals s’evita, força, que hi hagi alumnes que no s’impliquin en el treball corresponent, tant si li pertoca una part del total a desenvolupar de forma individual per afegir-la posteriorment, com si li correspon treballar alhora amb els altres membres del grup.
A l’hora de valorar els aprenentatges efectuats, es tenen en compte aspectes qualitatius i quantitatius. Cal observar i preguntar què fan els alumnes durant totes les fases del treball. Com vivencien la tècnica emprada. Establir els mecanismes de recollida de dades a través de presentacions de treballs (tots els membres), proves escrites, debats, etc., i crear plans de millora (autoregulació). Tot plegat per conèixer el nivell de raonament que estan portant, el domini de procediments, el pensament cognitiu i, en general, el grau d’aprenentatge i les dificultats allà on es presentin.
D’altra banda, es valora el procés d’aprenentatge, els resultats, l’àmbit en el que s’efectua l’avaluació… amb la intenció d’afavorir l’aprenentatge de tots els alumnes implicats.
Metodologia i recursos utilitzats:
L’aprenentatge cooperatiu necessita de la participació directa i activa dels alumnes ja que han de treballar junts per assolir objectius comuns i elaborar productes concrets.
L’experiència que presentem segueix el que hem comentat en l’apartat anterior que n’explica l’estructura i contingut.
No es tracta de treballar únicament en grup sinó que hi ha d’haver una part d’intercanvi d’experiències grupal en la línia de la zona de desenvolupament pròxim de Vigotsky però acompanyat del treball individual d’acomodació de tot el què es fa, a partir de la relació i les aportacions conjuntes.
En la filosofia que impregna la classe cooperativa destaca la conveniència de treballar les normes de relació interpersonal en els següents aspectes:
• Valorar les diferències individuals
• Refusar les injustícies
• Donar importància a: diàleg, cooperació, convivència, respecte i solidaritat.
A partir d’aquí, l’organització dels equips, les normes de funcionament (consensuades entre tots i assumides per fer-les pròpies) i les estratègies cooperatives seran els elements bàsics que faran prosperar positivament aquesta metodologia.
És important variar les tècniques de treball en grup per afavorir l’aprenentatge i adaptar-nos a les diferents característiques dels nostres alumnes. En destaquem algunes que poden ser interessants i de fàcil aplicació:
ATENCIÓ DIRIGIDA:
Aquesta proposta pot ser utilitzada per generar idees, descripcions o definicions de conceptes.
Demanar a cada alumne fer un llistat de 5-7 paraules o frases que descriguin o expliquin un concepte particular.
A partir d’aquí es fan equips petits per discutir les idees o seleccionar aquelles en els que tots estan d’acord.
ANOTACIONS PER PARELLES:
Per parelles llegeixen, estudien i examinen punts claus.
CAPS NUMERATS JUNTS:
Es numeren els participants de cada grup.
Resoldran les situacions plegats i després sortiran a fer la resolució conjunta aportant el què ha pensat cada grup en funció del número que digui el mestre (és un sistema que avalua l’aprenentatge de cada membre del grup)
FOLI GIRATORI:
Dins de cada equip un alumne o el secretari del grup comença la feina (redactar un conte, escriure llistat de paraules, fer frases, resums del tema estudiat…) i li passa al següent grup.
Es pot començar sense o amb consens sobre la idea, el contingut….
DOCUMENTS D’UN MINUT:
Demanar comentaris sobre preguntes o explicacions del mestre donant un temps curt d’un minut aproximadament.
El mestre utilitza documents per iniciar la discussió i per donar informació.
Ex: què ha estat el més important que heu après avui?, què no ha quedat clar?, de quin aspecte voleu aprendre una mica més? ….
ENVIAMENT DE PROBLEMES:
Per aconseguir discussions en grup i revisar material o solucionar problemes…
Cada membre del grup pensa una pregunta sobre un tema i l’escriu.
Després fa la pregunta als altres membres que s’ha de respondre consensuadament.
Cada equip envia les seves P i R. als altres equips que les han d’anar responent.
QÜESTIONAMENT DIRIGIT I GUIAT:
Es busca generar discussió al voltant d’un tema.
El mestre fa una exposició breu (10 a 15 minuts) assignant feines llegides o escrites.
Aporta als alumnes un conjunt d’esquemes amb preguntes com: (quina és la idea central de…?, què passa si….?, quin seria un altre exemple de….? Explica com…? Quines conclusions puc treure en relació a…?)
Han de trobar les idees rellevants.
Els alumnes escriuen les preguntes basades en el material treballat.
Utilitzar el màxim de preguntes possibles
TRENCACLOSQUES:
Un tema el dividim en parts.
Als alumnes, per equips, se’ls assigna una part.
Cada un treballa la seva part i després l’explica a la resta del grup.
S’avaluaria el treball de cada part i el resultat final.
PENSAR/COMPARAR/COMPARTIR:
Discussió en tres fases.
Es presenta el contingut, es compara el què tothom sap sobre el tema, es consensuen acords
El resultat final es compartirà amb els altres grups ja sigui a través d’un representant o en global de classe.
CIRC:
Treball per especialistes.
Distribució dels continguts a treballar. Reunió de cada especialista.
Posada en comú general del grup.
A l’hora d’avaluar els aprenentatges tindrem en compte que és bàsic que tothom entomi les seves responsabilitats dins del grup per assegurar que tots assoleixen els objectius previstos. Tots han de demostrar el nivell de coneixement dels continguts tractats a partir de diferents tècniques i estratègies tenint clares un seguit de premisses de valoració i seguiment de les accions que realitzen els alumnes. Destaquem:
- Cal efectuar el seguiment del procés i avaluacions en el context dels equips d’aprenentatge tot i que observarem el rendiment de cada alumne.
- Les observacions es faran una vegada i una altra ja que els equips necessiten rebre una retroalimentació continua sobre el nivell d’aprenentatge que està realitzant cada membre. Cal fer preguntes freqüents als alumnes.
- Utilitzar uns criteris predeterminats per fer totes les observacions i avaluacions evitant comparar els nivells de rendiment dels alumnes per no afectar la motivació.
- Utilitzar diferents fórmules de diagnòstic (segons el desenvolupament individual, segons el desenvolupament global…) i instruments de recollida de dades (observació directa i indirecta, recollida de notes de camp, full d’observació sistemàtica, diàleg, proves escrites…)
Un element important és que sempre s’ha de donar un tancament a les activitats o sessions de la mateixa manera que sempre ha d’haver una presentació amb connexió amb les idees prèvies que poden estar relacionades. Aquests tancament al que fem esment pot tractar-se d’un resum en el que els grups recullen les idees principals del què han fet, una descripció de les actuacions o dels continguts tractats, definicions clares dels termes treballats, etc.
Finalment, en relació al material necessari hem de dir que, essencialment, l’aprenentatge cooperatiu utilitza els mateixos materials curriculars que són d’ús convencional però presentats i distribuïts d’una manera diferent que afavoreixi la cooperació entre els alumnes.
Valoració:
Es tracta d’una tipologia de treball a l’aula que, a banda d’afavorir un aprenentatge significatiu permet una atenció de la diversitat de l’alumnat de l’aula molt directa, a través de la tutorització entre iguals i la funció d’assessorament i monitoratge del docent.
Es tracta d’una tipologia de treball a l’aula que, a banda d’afavorir un aprenentatge significatiu permet una atenció de la diversitat de l’alumnat de l’aula molt directa, a través de la tutorització entre iguals i la funció d’assessorament i monitoratge del docent.
Com a metodologia de treball, permet als alumnes, trobar les respostes necessàries a partir de discussions internes. Es reconeix el treball i les aptituds de tots els membres del grup. Promou el reconeixement interpersonal, la reflexió, l’argumentació i ajuda a la pressa de decisions. Permet la realització de canvis i millores a partir de la planificació grupal de les activitats a realitzar.
Cal tenir en compte, que la utilització de la metodologia d’aprenentatge cooperatiu, com a docents, no és un procés ràpid que es pugui assolir amb la lectura de manuals metodològics o articles explicatius. Cal entrenament, pràctica i reflexió per implementar aquests cinc elements:
- Programació precisa
- Matèria i espai estructurat
- Activitats multinivell
- Paper d’alumnes i mestre
- Tipologia d’avaluació diversa.
L’educació del segle XXI assetiada per una societat individualista i de competència desigual, amb moltes necessitats de recursos humans i materials per atendre la creixent diversitat, fa més necessària que mai el treball cooperatiu per fomentar no només procediments d’aprenentatge sinó també estratègies de relació, assertivitat i valors.
Cal tenir en compte, que la utilització de la metodologia d’aprenentatge cooperatiu, com a docents, no és un procés ràpid que es pugui assolir amb la lectura de manuals metodològics o articles explicatius. Cal entrenament, pràctica i reflexió per implementar aquests cinc elements:
- Programació precisa
- Matèria i espai estructurat
- Activitats multinivell
- Paper d’alumnes i mestre
- Tipologia d’avaluació diversa.
L’educació del segle XXI assetiada per una societat individualista i de competència desigual, amb moltes necessitats de recursos humans i materials per atendre la creixent diversitat, fa més necessària que mai el treball cooperatiu per fomentar no només procediments d’aprenentatge sinó també estratègies de relació, assertivitat i valors.
Conceptes clau:
Aprenentatge cooperatiu
Col·laboració entre iguals
Regulació a través del llenguatge
Equips cooperatius: formals, informals, base
Interdependència positiva
Responsabilitat individual
Interacció estimuladora
Distribució alumnat: atzar, estratificada i voluntària
Tècniques de treball en grup
Bibliografia:
Es recomana la lectura del següent dossier que recull els elements bàsics a tenir en compte per treballar l’aprenentatge cooperatiu:
- “Aprendizaje cooperativo”. Romero Àlvarez, J.G., et alii. 2010
Accés a altes experiències del centre al seu canal you tube
