| L'ESC Francesc Aldea treballa la llengua a partir de la literatura infantil. Es comença amb el gust per la lectura, per tal d’aconseguir un hàbit lector que, finalment permetrà millorar la mecànica lectora. Es fa de l’afectivitat un dels eixos de la lectura, el professorat exerceix de model de lectura i es cerca la implicació de les famílies. En segon lloc, afavorint el desenvolupament del llenguatge oral s'aconsegueix una millora significativa del llenguatge escrit. |  |
| Centre educatiu: Escola Francesc Aldea Curs acadèmic: Inici curs 2009-10 Nivell: Primària Competències: Comunicativa lingüística i audiovisual, Autonomia i iniciativa personal, Aprendre a aprendre i Social i ciutadana. Àrees: El treball està centrat en l’àrea Llengua catalana, però estem en procés d’estendre’l a les altres dues àrees lingüístiques (anglès i llengua castellana) |
Presentació de l'experiència a la UAB
|
| Objectius - Milorar la competència comunicativa de l'alumnat - Millorar la mecànica lectora - Millorar la comprensió oral i escrita - Millorar l'expressió oral i escrita |
| Aquest projecte es basa en el treball de la llengua a partir de la literatura infantil. Això suposa un nou enfocament en el tractament de les àrees lingüístiques que es basa en tres grans blocs d’actuació: o La lectura
o El treball sistemàtic de l’expressió i la comprensió oral
o Els projectes de llengua
Respecte a la lectura aquesta metodologia parteix del plantejament de Ricard Bonmatí
(2008), que proposa capgirar l’ordre generalment establert d’aquesta seqüència: mecànica lectora, hàbit lector, gust per la lectura, per un que comença amb el gust per la lectura, per tal d’aconseguir, així, un hàbit lector que, en darrer lloc, permetrà millorar la mecànica lectora.
Aquest plantejament necessàriament obliga a garantir la qualitat literària dels textos, a vetllar per l’adequació d’aquests textos als diferents perfils lectors de l’alumnat, a incorporar llibres atractius pels nens i nenes (àlbums il·lustrats), a fer de l’afectivitat un dels eixos guies de les estones de lectura, a fer que el professorat exerceixi de model de lectura i a aconseguir la implicació de les famílies per tal d’aconseguir que la lectura traspassi les parets de l’aula per arribar a les llars.
Quant al treball sistemàtic de la comprensió i l’expressió oral es parteix de la idea que la llengua oral i la llengua escrita estan tan íntimament lligades que si afavorim el desenvolupament del llenguatge oral aconseguirem una millora significativa del llenguatge escrit. A més de les típiques preguntes de comprensió abans, durant i després de la lectura en veu alta, l’oralitat s’afavoreix mitjançant activitats com el préstec i els debats literaris, que serveixen per treballar intensament tant el text argumentatiu com el llenguatge literari i la conversa o el diàleg
Finalment, els projectes de llengua parteixen de la idea de treballar la llengua d’una manera funcional i per això tots tenen una projecció social.
És a través dels projectes com es treballen els continguts específics de la llengua (gramàtica, ortografia,...), però d’una manera pràctica, aplicant-los al llarg del desenvolupament de cada una de les activitats. Implicacions En relació amb l’alumnat, la implementació d’aquesta nova metodologia, a més d’una millora significativa dels resultats en les proves de Competències Bàsiques (avaluació diagnòstica), ha suposat o La consolidació de l’hàbit lector o Una millora de l’expressió i de la comprensió oral o La potenciació d’aprenentatges literaris, socials i afectius o La millora de la implicació de les famílies | Projectes de llengua a 4t de Primària. Curs 2010-2011
El projecte consisteix en transformar un conte popular en una història de detectius i, finalment, adaptar-la al còmic.
 El bloc de 5è 
Trobada padrins (4t) i fillols i filloles (P3).
Curs 2013-2014  Notícia a Catalunya Ràdio Notícia del Canal Terrassa Foment de la lectura- TN de TV3 7-5-2013 |
En relació al Claustre ha significat, a més de deixar de fer servir els llibres de text tradicionals, la necessitat d’arribar a acords sobre els criteris de selecció de llibres, la revisió i ampliació del fons bibliogràfic de les biblioteques d’aula, la necessitat d’aprofundir en la formació lectora dels mestres, que en el nostre cas ha estat possible gràcies al domini del tema que té un membre del nostre claustre.
Per aprofundir una mica
Revista Articles – Didàctica de la llengua i la literatura (Editorial Graó) n. 53 Què llegeixen els No lectors? Fer lectors en un context advers - Autora: Lara Reyes López