Les escoles Pau Casals i Pau Vila coincideixen en organitzar parelles de lectura: padrins de 4rt i fillols de 1er. Aquestes parelles es fan per afinitats i es mantenen tot l'any. Els alumnes firmen un contracte "d'apadrinament" i tenen un carnet de padrí, o fillol. Les parelles es troben una hora a la setmana per fer activitats de lectoescriptura: embarbussaments, dites i poemes, comprensió lectora, vocabulari. |
 |
Centre educatiu: Escola Pau Casals Coordinació: Coordinació conjunta entre les mestres tutores de 1r i 4t. Curs Acadèmic: 2010-11 Nivell: Cicle Inicial (1r) i Cicle Mitjà (4t)
Competències: Competència comunicativa i competència d'autonomia.
Àrea: Llengua catalana i llengua castellana.
|
 |
L'objectiu principal que es pretén aconseguir és motivar el gust per la lectura en els alumnes. No obstant, també se'n treballen d'altres, com:
- Assegurar i millorar l’aprenentatge de la lectura dels alumnes de 1r.
- Motivar el gust per la lectura i prendre el compromís d'ajuda i cooperació entre els alumnes de quart i primer.
- Prendre el compromís d’ajuda i cooperació entre els/les alumnes de quart i de primer.
Descripció: A principi de curs les coordinadores de l'activitat formen les parelles de padrí (4t) i fillol(1r); aquestes es fan en funció d'afinitats i necessitats. Aquestes parelles en principi es mantindran tot l'any, a no ser que no funcionin adequadament. Un cop fetes les parelles, aquestes firmen un contracte "d'apadrinament" i se l'hi dona a cada membre de la parella un carnet de padrí, o de fillol. Abans de passar al treball a l'aula, a principi de curs, es realitza una activitat de coneixença, que permet a ambdós membres de la parella començar-se a conèixer. |
Les diferents activitats que poden realitzar es divideixen en sis grups. Aquests són: activitats de lectura mecànica, activitats d'embarbussaments, activitats de dites i poemes, de comprensió lectora i activitats per a treballar el vocabulari.
Cada cop que acaben de realitzar una activitat, els padrins arxiven la fitxa treballada a l'anomenada carpeta "dels padrins lectors,; d'aquesta manera sempre podran tornar a consultar allò que han treballat. Després, padrí i fillol van fins a la Biblioteca (les activitats es realitzen a l'aula), on apunten a una graella les activitats que han realitzat. Això és fa per tal de poder realitzar un seguiment de les activitats que realitza cada parella, tot i que també té d'altres utilitats, com la coneixença del centre per part de l'alumne més petit. I ja per últim, padrí i fillol poden realitzar alguna activitat de forma conjunta que els hi vingui de gust (papiroflèxia, dibuix,etc.).
Valoracions:
Al centre valoren molt positivament el desenvolupament d'aquesta activitat, donat que fomenta el plaer per la lectura, doncs no és una activitat sistemàticament marcada.
També valoren positivament el foment de l'empatia que suposa el desenvolupament de l'activitat. A més, una de les coordinadores de l'activitat afirma que gràcies a aquesta també es pot treballar el tema de la responsabilitat (4t), així com el de la interdependència entre ambdós membres de cada parella lectora.
A més, des que es du a terme aquesta activitat l'avaluació de la matèria de llengua és molt més positiva, doncs els alumnes tenen molt més interès per la mateixa.
Aquesta activitat també treballa l'autonomia de cada parella, donat que la professora al llarg de tota l'activitat únicament intervé en moment molt puntuals. Podríem dir doncs que els alumnes disposen d'una llibertat una mica pautada.
Les parelles lingüístiques es mantenen al llarg de tres anys consecutius, i un cop finalitzats el padrí passa a anar a l'institut, i el fillol passa a ser padrí. El fet de que cada parella hagi de treballar conjuntament durant 3 anys, fa necessari anar revisant el seu bon funcionament.
Recursos:
Per tal de dur a terme aquesta activitat al centre, utilitzen:
- Les fitxes d'activitat (6 carpetes)
- Els carnets de padrí i fillol
- Els llibres de la Biblioteca de l'aula
Per últim, cal destacar que aquesta activitat va sorgir del pla de Biblioteca, de la mateixa manera que moltes d'altres que es desenvolupen al centre. com ara L'activitat del "personatge incògnit", l'activitat de les endevinalles, etc.
En definitiva, podem afirmar novament que, en moltes ocasions, els aprenentatges sorgits de les relacions horitzontals, poden arribar a ser en moltes ocasions més significatius, que aquells que sorgeixen d'una relació més jeràrquica.
Si desitgeu ampliar la informació sobre aquesta experiència, o veure d'altres experiències que s'estiguin duent a terme a l'escola Pau Casals de Terrassa, podeu fer clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.
Centre educatiu: Escola Pau Vila Dinarès
Coordinació: Coordinació conjunta entre les mestres tutores dels grups de P-5 i 6è.
Curs Acadèmic: 2010-11
Nivell: Educació Infantil (P-5) i Educació Superior (6è de Primària)
Competències: Competència comunicativa i competència d'autonomia.
Àrea: Llengua catalana i llengua castellana.
Objectius:
L'objectiu principal que es pretén aconseguir és motivar el gust per la lectura en els alumnes. No obstant, també se'n treballen d'altres, com:
- Assegurar i millorar l’aprenentatge de la lectura dels alumnes de P5
- Motivar el gust per la lectura i prendre el compromís d'ajuda i cooperació entre els alumnes de sisè i P5
- Prendre el compromís d’ajuda i cooperació entre els/les alumnes de 6è i P-5
Descripció:
Per tal de fer clara i entenedora la descripció de l'experiència, la dividirem en dos subapartats. Primerament, descriurem la organització que ha requerit el projecte al centre, i a continuació ens centrarem en el funcionament del mateix.
|
Organització:
Quan es va plantejar l’activitat es va fer una trobada entre les tutores de P5 i les de sisè per tal de fer una proposta de treball conjunta. Un cop acceptada la proposta es va fer una altra trobada per tal de concretar diferents aspectes que volíem tenir en compte.
Ara ja només es fa una reunió en la qual es fixa el calendari, es concreten les sessions i es revisen els acords.
Acords:
- Fer una trobada entre els padrins i els fillols per tal de que es presentin i omplin junts el passaport de lectura.
- Fer unes 10-15 sessions durant el segon i tercer trimestre, un cop per setmana, d’uns 20 minuts.
- Fer una trobada entre padrins i tutors/es de P5 per tal d’assessorar i orientar sobre com treballar la lectura amb els alumnes de P-5, i de quina manera se’ls pot engrescar més. També per donar unes pautes d’actuació, explicar en què consisteix, com s'organitza i quines són les pautes i consignes a seguir durant l'estona de lectura.
- Cada infant ha de tenir el mateix padrí o padrina al llarg del curs per tal de potenciar una relació personal entre ells dos.
- Cal tenir en compte algunes característiques personals, tant dels fillols com dels padrins, per evitar possibles conflictes.
- Fer una carta als pares i mares, tan de P5 com de 6è explicant-los l’activitat.
Cal deixar clar que els padrins i padrines no ensenyen a llegir, sinó que motiven i serveixen com a models de lectura als nens i nenes que estan en el procés d'aprenentatge de la lectura.
Funcionament:Primerament, s’assigna als alumnes de sisè un fillol de l’aula de P5 tenint en compte les característiques dels diferents alumnes.A continuació, es crea el Passaport de lectura. Aquest consistirà en un llibret on hi haurà les fotografies del padrí/na i fillol/a, un espai per anotar els contes que ja han llegit o la pàgina per on han quedat i les observacions que es considerin.Un cop emparellats els alumnes ja es podrà donar inici a les sessions de lectura. Pel que fa als contes, cal explicar que aquests aniran identificats segons la seva dificultat: els del gomet verd tindran poca lletra i molt dibuix, els del gomet groc aniran augmentant el text (amb lletra lligada ) i els del gomet vermell tindran poc dibuix i més text. Els padrins hauran d'anar controlant que els seus fillols escullin un llibre adequat en relació al seu nivell.Un cop escollit el conte, els padrins i els fillols es posaran junts i llegiran el conte que han escollit. Si el nen/a encara no sap llegir, serà el padrí/na qui li explicarà.Quan acabi la sessió buscaran un altre conte per llegir la propera setmana, o anotaran al passaport de lectura la pàgina per on han quedat.Algunes pautes a seguir, són:- El padrí o padrina va fent totes les anotacions oportunes sobre la lectura del seu fillol o fillola, dificultats, avenços, intentant sempre que tots els comentaris siguin positius, al carnet de lectura.
- Durant l'activitat d'apadrinament no només es llegeix, sinó que els padrins fan preguntes de comprensió, algunes literals sobre el que han llegit i d'altres interpretatives.
- Quan un fillol té alguna dificultat en la lectura, el padrí fa de model, llegeix el text i el fillol el repeteix després.
- S'intenta que el padrí ajudi al fillol en aquelles paraules de més dificultat o que li costa de llegir.
- Quan acaben, acorden quin llibre faran la propera setmana i s'acomiaden.
- L’activitat es realitzarà sempre en català.
- S’intentarà reconduir el conte si els nens/es comencen a parlar d’un altre tema.
Valoracions:Al centre educatiu Pau Vila valoren molt positivament el desenvolupament del Projecte "Padrins i Padrines de lectura", tant a nivell de professorat com per part dels propis alumnes implicats.A més, valoren que el desenvolupament del projecte està aportant molts beneficis per als alumnes que l'estan desenvolupant, destaquem:- El gust per la lectura a l’alumnat de P-5/6è.
- Responsabilitat i modelatge vers companys/es més petits/es.
- Foment de la relació empàtica entre els/les alumnes
- Acceptació de la diversitat. No tots els fillols i filloles ni tots els padrins i padrines són iguals, però ni l’un ni l’altre s’escullen i cal acceptar el que t’ha tocat.
- Potenciació de l’autoestima. Els nens i nenes de sisè que no tenen un bon concepte d’ells mateixos i creuen que no seran capaços de fer-ho bé, se n’adonen que poden ajudar als més petits tan bé o més que els altres.
Si desitgeu ampliar la informació sobre aquesta experiència, o veure d'altres experiències que s'estiguin duent a terme a l'escola Pau Vila de Terrassa, podeu fer clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.En definitiva, podem afirmar que, en moltes ocasions, els aprenentatges sorgits de la relació entre els mateixos infants són més efectius que moltes intervencions de la persona adulta.