dimarts, 7 de juny de 2016

“INSALATA DI FIABE”. Els alumnes de l'Institut Nicolau Copèrnic teatralitzen contes pels alumnes de les Escoles Marià Galí i Isaac Peral

Els alumnes de 2n d'ESO de l'institut Nicolau Copèrnic han preparat uns contes pels nens i nenes de les escoles Isaac Peral i Marià Galí. Els han  teatralitzat i representat. Aquesta activitat ha sorgit dins els marc de la coordinació de la llengua anglesa entre les escoles i l'institut.

Coordinadores: Àngels Matarín, Roser Garcia, Sílvia Vall, Irene Güell, Margarida Garrigó
Professor de llengües: Raul Hernandez
Tècnic de vídeo i so: Julio Salom (Professor ESO) i Juan Manuel Ponce (alumne de 3r ESO
Curs acadèmic: 2015-16
Nivell: 2n d'ESO
Àmbit d'implicació: zona
Competències: Comunicativa Lingüística i Audiovisual, Artística i Cultural, Tractament de la Informació i competència digital, Aprendre a aprendre, Autonomia i Iniciativa personal

Aquesta activitat ha sorgit en el marc de la coordinació de primària-secundària.


Descripció
Bàsicament, la insalata di fiabe -o millor dit, l'aprofitament que n'hem fet en aquesta activitat- mira cap a dos tipus d'alumne. 


    La representació complerta (23 minuts)





    Primer, els de secundària: d'una banda, intenta fomentar la seua creativitat i la capacitat d'inventar i redactar textos. Textos que ja han de tenir un cert grau de complexitat, a partir de la manipulació lliure d'elements coneguts, que formen part d'allò que podríem anomenar "imaginari col·lectiu", però que moltes vegades no està tan clar o establert com pensem. 

    Els nostres alumnes, avui, imaginen a través de filtres que estableixen companyies com Disney, i no han rebut aquest imaginari o saber "popular" dels seus pares o avis, cosa que fa una o dues generacions encara no passava. Per això, aquesta manipulació també estableix uns mecanismes de subversió i paròdia que em semblen importants. I textos que han de saber, després, llegir i transmetre amb un cert grau de dramatització.

    La lectura dramatitzada els porta més enllà d'allò que sempre han entès per "llegir", i que són un seguit d'habilitats automatitzades consistents només a "passar" la lletra a veu sense entrebancar-se massa, però sense donar-li necessàriament un sentit. De fet, se sorprenen molt quan els demanem que hi treballen l'entonació, la pausa, el tempo dramàtic, la dicció, la gestualitat, i que tinguen en compte que les persones que els sentiran no tindran al davant el text, i que han d'esforçar-se perquè els comprenguen. 

    Després, els de primària. Als més petits (3r i 4rt), els demanem sobretot que ens ajuden a reconstruir, en veu alta, davant dels companys i amb la guia que els puguem oferir de viva veu nosaltres o els seus propis companys, les històries barrejades a l'amanida. Intentem, així, que tinguen una motivació per a començar a parlar en públic amb naturalitat, millorar la confiança en els propis recursos expressius i de pas la pròpia autoestima. Als més grans (5è i 6è) també els demanem que se sumen a l'esforç imaginatiu elaborant o improvisant en l'acte poemes hitanhafòrics com la versió catalana del "Jabberwocky" de Lewis Carroll  amb que finalitzem la lectura, del qual sovint no tenen cap referència -al contrari del que passa amb els altres elements i personatges del text que els presentem. Això és un intent per introduir-los, ni que siga de forma intuïtiva, al grau de manipulació lliure i gratuïta -en el sentit que importa la forma molt més que no el contingut- que implica la funció estètica del llenguatge, que vehicula la literatura.
         
    Blog elaborat pel Centre de Recursos Pedagògics Vallès Occidental 2 amb la col·laboració d'Olga Cachón Marinel·lo, Xènia Claret Roigé, Marta Garcia Castañé, Mariona Mampel Gibert i Anna Mondéjar González.