Experiències de centre

I Jornada de Biologia al Institut Nicolau Copèrnic

2012-03-08T08:06:00.000-08:00

Centre educatiu: Institut Nicolau Copèrnic

Coordinadora: Dulce Medina i Marina Serratosa

Curs acadèmic: 2011-12

Nivell: Batxillerat

Àmbit d'implicació: Projecte de centre.

Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'autonomia i iniciativa personal i competència aprendre a aprendre.

Àrea: Biologia

Objectius:

Observar l'alliberament dels gàmetes per part dels musclos mascles (espermatozoides) i femelles (oòcits).
Observar les diferents fases del desenvolupament embrionari, des de la fecundació fins a l'estadi larvari.
Prendre contacte amb les tècniques de la fecundació in vitro.
Establir les bases d'un treball experimental amb material viu.

Participar i col·laborar en el desenvolupament de les diferents pràctiques.
Implicar a l'alumnat en el propi aprenentatge i en el dels companys.
Crear una jornada d'intercanvi on alumnes i professors participin d'una mateixa activitat, a la vegada que els alumnes de l'ESO fixen els seus models en alumnes de batxillerat.

Descripció:

Per fer l'estimulació de l'alliberament dels gàmetes, es posa cada un dels musclos en un vas de precipitats o bé en una ampolla de plàstic, amb uns 200 ml d'aigua de mar a 4ºC durant 40 minuts. Aquesta operació es fa individualment per evitar que els gàmetes es barregin.
Passats els 40 minuts, es decanta l'aigua freda i es substitueix per aigua calenta. El canvi es fa musclo per musclo. Els musclos es mantenen a l'aigua calenta durant 30 minuts, aquests s'han d'anar controlant, perquè en alguns casos ja hi ha alliberament. Si s'alliberen gàmetes, no es faran servir per a la fecundació.
Després dels 30 minuts, es decanta l'aigua calenta i es posa 200 ml d'aigua freda (8-11ºC). A partir d'aquest moment s'ha de produir l'alliberament dels gàmetes. Les femelles alliberen uns agregats de color taronja que es precipiten al fons, mentre que els mascles alliberen un líquid blanquinós que ràpidament es dissol a l'aigua de mar. Quan això es produeixi, s'anota a cada flascó el sexe del musclo. Quan tinguem prou gàmetes, retirem el musclo del flascó.
També calculem la sex ràtio per veure quants mascles i quantes femelles tenim.

Per fer l'observació al microscopi òptic dels gàmetes, amb una pipeta s'agafa una mostra dels oòcits del fons i es posa a un portaobjectes, després es posa el cobreobjectes i es fa l'observació. Per fer l'observació dels espermatozoides, s'agafa una pipeta amb una mostra d'aigua de mar i es repeteix l'operació realitzada amb els oòcits.

Per dur a terme la fecundació, es prepara un vas de precipitats amb 200 ml d'aigua de mar a temperatura ambient, s'hi afegeix 20 ml de gàmetes femenins i 40 ml de gàmetes masculins. A més a més, els alumnes preparen 3 microscopis on cada un d'ells hi ha oòcits, espermatozoides i la fecundació.

Per acabar, el grup-classe es divideix en dos petits grups. Cada grup explica a la resta de companys dels altres cursos el desenvolupament embrionari del musclo i, després, els alumnes passen pels microscopis per veure els gàmetes i la fecundació.

Una altra activitat que els alumnes de Batxillerat van fent mentre passa el temps d'espera del canvi d'aigua freda/aigua calenta, és explicar el funcionament del microscopi. Com que han de treballar amb el microscopi, se'ls fa una petita pràctica perquè sàpiguen com funciona el microscopi, les diferents parts que té, etc.

Per últim, també es fa una altra activitat amb els musclos. Cada petit grup té un musclo, l'obre i talla 1 cm quadrat de làmines branquials. El posen al portaobjectes i l'observen al microscopi. D'aquesta manera, poden veure els cilis com encara estan vius i es mouen.

Metodologia i recursos utilitzats:

La classe es divideix en cinc grups de 3-4 persones. D'aquesta manera, els alumnes poden treballar millor.
La metodologia emprada a l'activitat de la fecundació in vitro dels musclos ha sigut:

Estimulació de l'alliberament dels gàmetes. Xoc tèrmic.
Observació al microscopi òptic dels gàmetes.
Fecundació.
Desenvolupament embrionari.
Adquisició i enregistrament de les dades.
Presentació a la resta de companys.

Els recursos utilitzats per poder realitzar aquestes activitats han sigut:

Musclos.
Microscopi òptic.
Vasos de precipitats.
Portaobjectes, cobreobjectes, pipetes, etc.
Laboratori de biologia.
Pissarra.

Valoració:

Com a punts forts, es destaca que es tracta d'una activitat molt interessant per portar a terme a Batxillerat, ja que els alumnes aprenen a través de la pràctica el desenvolupament embrionari dels musclos. També és una activitat que no presenta dificultats de manipulació i permet observar el desenvolupament embrionari pràcticament complert. A més a més, la presentació a la resta de companys de les altres classes també és un punt positiu perquè fa que aprenguin a parlar en públic.

Conceptes clau:

Desenvolupament embrionari.
Microscopi òptic.
Musclos.
Participació.

Per a més informació, podeu accedir a la pàgina web de l'Institut Nicolau Copèrnic clicant aquí.

Educació emocional a l'Escola Joan Torredemer

2012-01-27T05:00:00.000-08:00

Centre educatiu: Escola Joan Torredemer
Coordinadora: Estel Baldó / Dolors Ramírez

Curs acadèmic: 2011-12

Nivell: 1r i 2n de Primària

Àmbit d'implicació: Etapa

Competències: Competència d'autonomia i iniciativa personal, competència social i ciutadana, competència comunicativa lingüística.

Àrea: Educació emocional i expressió oral.

Objectius:

Saber estar amb els altres.
Saber, en un moment determinat, estar amb tu mateix.
Ajudar a gestionar les emocions.

Descripció:

L'activitat d'educació emocional que es porta a terme en aquesta escola es fa un dia a la setmana. Es tracta d'inventar-se un conte on els propis nens són els protagonistes. A primer de primària l'activitat s'anomena "La meva fada" i a segon es diu "La meva estrella".

Untitled from Crp Terrassa on Vimeo.

Els nens es posen al terra amb totes les seves extremitats ben estirades i cadascun agafa un lloc en concret, on cap d'ells molesta als altres. La professora encarregada de l'activitat els hi va explicant un conte inventat on la figura important d'aquest conte són els propis nens.

Aquesta persona utilitza un to de veu molt baix, perquè així els nens es poden relaxar. A més a més, en aquests contes sempre acaben agafant algun objecte i s'han de recordar perquè. Quan la sessió acaba, es desperta a cada nen amb un paper a la mà perquè escriguin a la seva taula aquell objecte que han trobat o el més significatiu de la història que han viscut.

Quan acaben d'escriure, es posen tots en rotllana per explicar als altres companys les experiències i els sentiments que han tingut quan trobaven l'objecte. Cadascun troba diferents coses: un gos, un diamant, un cor, una pilota, etc.

Per últim, els nens escriuen les seves vivències a la llibreta de la seva estrella i fan algun dibuix de l'experiència. A més a més, al final d'aquesta llibreta hi ha un apartat de vocabulari, on cada nen apunta el vocabulari que no sabia i que ha aparegut al conte. Una altra activitat que porten a terme és el Ra-ma-da-sa. En aquesta activitat es tracta de cantar aquesta cançó fent uns gestos determinats i, després, estirar-se al terra. A continuació com a l'altra activitat, fan una rotllana i expliquen com s'han sentit, etc.

Metodologia i recursos utilitzats:

En aquestes sessions, les activitats que es porten a terme són de massatges, relaxació, meditació, respiracions senzilles pels nens, etc.
Els recursos necessaris per portar a terme aquestes activitats són l'ordinador per posar música amb una melodia relaxada, d'ocells, d'aigua,... Aquesta música ha d'estar relacionada amb el que la professora està explicant. Per últim, és necessari un espai adequat perquè els nens es puguin estirar al terra còmodament.

Valoració:

Segons la coordinadora de l'activitat, els punts forts que té aquesta activitat es que és una de les activitats que els nens més recorden i una de les que més els hi servirà per saber relaxar-se en alguns moments determinats. Cal un espai ampli perquè els nens i nenes estiguin còmodes.

Conceptes clau:

Educació emocional.
Participació/implicació.
Autonomia personal.
Expressió oral.

Els poemes de Joan Maragall amb pictogrames. Escola Ginesta

2011-12-13T04:33:00.000-08:00

Centre educatiu: Escola Ginesta
Coordinadora: Montserrat Beltran
Curs acadèmic: 2010-11
Nivell: Cicle Superior
Àmbit d'implicació: cicle
Competències: Comunicativa Lingüística i Audiovisual, Artística i Cultural

Àrea: Llengua catalana. educació visual i plàstica
Objectius:

Incentivar la poesia a l'escola.
Dinamitzar l'ús de la biblioteca.
Treballar d'una manera creativa la poesia.

Descripció:

Aquesta activitat es realitza a la biblioteca de l'escola, on en grups han de buscar dins dels llibres de poesia seleccionats, la biografia d’en Joan Maragall i els seus poemes.

Han de llegir poemes, recitar-los i entendre’ls.

S’escullen tants poemes com grups d’alumnes es vulguin fer. S’ha de procurar que els textos siguin entenedors i que no sigui molt difícil de substituir algunes paraules per dibuixos.; normalment els escull la mestra. Els membres del grup es reparteixen la feina i elaboren el poema amb pictogrames a mà, amb lletra grossa i entenedora, pinten els pictogrames, els enganxen i munten el mural decorant-lo amb dibuixos adients a cada poema.

Es realitza una posada en comú de la feina.

Presentació dels alumnes de la tasca realitzada

Metodologia i recursos utilitzats:

Al llarg d'un trimestre, setmanalment, van a la biblioteca on realitzen l'activitat de recerca de poemes dins els llibres, lectura i comprensió d'aquests i posteriorment amb el grup realitzen la construcció del mural. Per aquesta activitat necessiten:

Selecció de llibres de poesia.
Fulls blancs.
Cartolines.
Llapis de colors, ceres, retoladors, etc.

Valoració:

Com a punts forts de l'activitat tenim la motivació per la poesia que acaben tenint els alumnes i l'augment de la capacitat de comprensió lectora que adquireixen després de la lectura de diversos poemes.

És necessari tenir el màxim de llibres de poemes per tal que els alumnes puguin tenir més varietat a l'hora d'escollir. S'ha utilitzat la maleta de poesia del Centre de Recursos.

Conceptes clau:

Poesia.
Comprensió lectora.
Aprenentatge en grup.
Treball grupal.
Col·laboració i participació.

Per a més informació es pot consultar el web del grup de treball de biblioteca escolar fent click aquí i la pàgina web del centre

Comitè ambiental Escola França

2011-12-13T03:26:00.000-08:00

Centre educatiu: Escola França
Coordinador: Imma Miró

Curs acadèmic: 2011-12

Nivell: centre

Àmbit d'Implicació: Tota l'escola

Competències: Competència lingüística i competència autonomia i iniciativa personal.

Àrea: Aquesta és una activitat dins del projecte d'escola verda, es treballa interdisciplinariament.

Objectius:

Conscienciar a l'alumnat de l'importància de conservar el medi ambient.
Reduir el volum de residus que es generen a la hora d'esmorzar.
Potenciar una dieta més saludable.
Potenciar la responsabilitat dels alumnes.

Descripció:

L'últim dimarts de cada mes es reuneixen tots els membres del comitè que està format per un president de cada curs, que no varia al llarg de l'any, i un secretari que l'acompanya el qual cada sessió és un company de classe diferent perquè tots puguin veure com funciona aquest comitè.

Primer de tot, la coordinadora escriu l'ordre del dia a la pissarra, poc a poc van entrant i seient tots els participants, els de cinquè són els encarregats d'anar a buscar els membres de P3, P4 i P5 i els de sisè són els que guien tota la sessió.

Les assemblees comencen amb una lectura de l'ordre del dia, després es fa una breu presentació de cada un dels assistents amb ordre i mica a mica es van exposant i debatent els punts dirigits pels tres presidents de sisè.

Per exemple, en la sessió de Dimarts 29 de Novembre els punts del dia eren:

Distintiu "aula verda" fins al 80%.

En aquest punt cada parella de cada classe es presentava dient com es deien, quin era el seu curs i si tenien o no aula verda, que significa que un tant per cent d'alumnes pactat en l'assemblea anterior no genera residus a la hora d'esmorzar, això es fa a través d'un programa informàtic on s'hi introdueix quina quantitat de papers de plata, papers de cel·lulosa o carmanyoles i materials reutilitzables s'han portat, després es fa un gràfic on surt el percentatge en verd de materials reutilitzables i el percentatge en vermell de residus que s'han generat, si al cap del mes aquest percentatge verd arribava al 80%, en aquest cas, se'ls donava un adhesiu per penjar a la porta de la classe que els identifica com a "Aula Verda".

Molt bé el "Dia sense paper". Felicitem a tothom per l'exposició al Vestíbul.

Ara el que s'explica és de què va anar el dia sense paper i què va fer cada classe en aquell dia on no es podia utilitzar gens de paper, després també es valorava si els hi havia o no agradat aquella iniciativa i es feliciten uns als altres per haver-ho aconseguit.

Portem fruita per esmorzar els divendres.

Es proposa portar fruita cada divendres per esmorzar en lloc de portar entrepans o altres productes industrial, a través d'aquesta iniciativa s'intenta motivar una alimentació saludable i a més a més a partir d'ara han entrat en un projecte extern on se'ls proporcionarà aquesta fruita cada divendres.

Aportar idees.

Se'ls demana que aportin idees a la següent reunió de medi ambient per tal de millorar el funcionament d'aquest projecte.

Metodologia i recursos utilitzats:

Comencen escrivint l'ordre del dia a la pissarra, després van entrant i ocupant cada parella el seu lloc i ordenadament van comentant cada punt del dia. Pel que fa a recursos és necessari un espai adequat on es puguin reunir tots junts, una pissarra on escriure-hi l'ordre del dia i els premis per aquells que han complert els objectius proposats en l'assemblea anterior, en aquest cas concret seria l'adhesiu de l'aula verda.

Valoració:

Segons la coordinadora del projecte, hem de tenir en compte una serie de punts forts i punts febles. Pel que fa a punts forts, cal destacar la gran implicació que hi ha tant per pares com per alumnes i mestres i també la gran reducció de residus que s'ha pogut veure des que va iniciar-se el projecte. Per altra banda, com a punts febles cal destacar la dificultat per part de les famílies per substituir els brics de sucs per altres productes que no generin residus, ja que en general consideren que és molt important beure un suc juntament amb l'esmorzar, també cal dir que en molts casos el tema de reducció del volum de residus es limita dins de l'àmbit escolar.

Per a més informació sobre el projecte clicar aquí i per més informació sobre el centre veure la pàgina web de l'escola.

El treball de la llengua a partir de la literatura infantil a l'Escola Francesc Aldea

2011-12-13T01:31:00.000-08:00

Centre educatiu: Escola Francesc Aldea
Curs acadèmic: Inici curs 2009-10
Nivell: Primària
Competències: Comunicativa lingüística i audiovisual, Autonomia i iniciativa personal, Aprendre a aprendre i Social i ciutadana.
Àrees: El treball està centrat en l’àrea Llengua catalana, però estem en procés d’estendre’l a les altres dues àrees lingüístiques (anglès i llengua castellana)

Objectiu

Millorar la Competència comunicativa de l’alumnat:

Millorar la mecànica lectora

Millorar la comprensió oral i escrita

Millorar l’expressió oral i escrita

Descripció del projecte

o La lectura

o El treball sistemàtic de l’expressió i la comprensió oral

o Els projectes de llengua

Respecte a la lectura aquesta metodologia parteix del plantejament de Ricard Bonmatí
(2008), que proposa capgirar l’ordre generalment establert d’aquesta seqüència: mecànica lectora, hàbit lector, gust per la lectura, per un que comença amb el gust per la lectura, per tal d’aconseguir, així, un hàbit lector que, en darrer lloc, permetrà millorar la mecànica lectora.

Aquest plantejament necessàriament obliga a garantir la qualitat literària dels textos, a vetllar per l’adequació d’aquests textos als diferents perfils lectors de l’alumnat, a incorporar llibres atractius pels nens i nenes (àlbums il·lustrats), a fer de l’afectivitat un dels eixos guies de les estones de lectura, a fer que el professorat exerceixi de model de lectura i a aconseguir la implicació de les famílies per tal d’aconseguir que la lectura traspassi les parets de l’aula per arribar a les llars.

Quant al treball sistemàtic de la comprensió i l’expressió oral es parteix de la idea que la llengua oral i la llengua escrita estan tan íntimament lligades que si afavorim el desenvolupament del llenguatge oral aconseguirem una millora significativa del llenguatge escrit. A més de les típiques preguntes de comprensió abans, durant i després de la lectura en veu alta, l’oralitat s’afavoreix mitjançant activitats com el préstec i els debats literaris, que serveixen per treballar intensament tant el text argumentatiu com el llenguatge literari i la conversa o el diàleg

Finalment, els projectes de llengua parteixen de la idea de treballar la llengua d’una manera funcional i per això tots tenen una projecció social.
És a través dels projectes com es treballen els continguts específics de la llengua (gramàtica, ortografia,...), però d’una manera pràctica, aplicant-los al llarg del desenvolupament de cada una de les activitats.
És a través dels projectes com es treballen els continguts específics de la llengua (gramàtica, ortografia,...), però d’una manera pràctica, aplicant-los al llarg del desenvolupament de cada una de les activitats.

Projectes de llengua a 4t de Primària.
Curs 2010-2011

El projecte consisteix en transformar un conte popular en una història de detectius i, finalment, adaptar-la al còmic.

1r de Primària.
Curs 2010-2011

El projecte consisteix en inventar un personatge i fer-ne la seva descripció per després fer la presentació a les famílies (Projecció social).

El bloc de 5è

Parlem de llibres a 4t de Primària.
Curs 2010-2011

Notícia a Catalunya Ràdio

Notícia del Canal Terrassa

Aquest projecte es basa en el treball de la llengua a partir de la literatura infantil. Això suposa un nou enfocament en el tractament de les àrees lingüístiques que es basa en tres grans blocs d’actuació:

o La lectura
o El treball sistemàtic de l’expressió i la comprensió oral
o Els projectes de llengua

Respecte a la lectura aquesta metodologia parteix del plantejament de Ricard Bonmatí (2008), que proposa capgirar l’ordre generalment establert d’aquesta seqüència: mecànica lectora, hàbit lector, gust per la lectura, per un que comença amb el gust per la lectura, per tal d’aconseguir, així, un hàbit lector que, en darrer lloc, permetrà millorar la mecànica lectora.
Aquest plantejament necessàriament obliga a garantir la qualitat literària dels textos, a vetllar per l’adequació d’aquests textos als diferents perfils lectors de l’alumnat, a incorporar llibres atractius pels nens i nenes (àlbums il·lustrats), a fer de l’afectivitat un dels eixos guies de les estones de lectura, a fer que el professorat exerceixi de model de lectura i a aconseguir la implicació de les famílies per tal d’aconseguir que la lectura traspassi les parets de l’aula per arribar a les llars.
Quant al treball sistemàtic de la comprensió i l’expressió oral es parteix de la idea que la llengua oral i la llengua escrita estan tan íntimament lligades que si afavorim el desenvolupament del llenguatge oral aconseguirem una millora significativa del llenguatge escrit. A més de les típiques preguntes de comprensió abans, durant i després de la lectura en veu alta, l’oralitat s’afavoreix mitjançant activitats com el préstec i els debats literaris, que serveixen per treballar intensament tant el text argumentatiu com el llenguatge literari i la conversa o el diàleg.
Finalment, els projectes de llengua parteixen de la idea de treballar la llengua d’una manera funcional i per això tots tenen una projecció social.
És a través dels projectes com es treballen els continguts específics de la llengua (gramàtica, ortografia,...), però d’una manera pràctica, aplicant-los al llarg del desenvolupament de cada una de les activitats.

Implicacions
En relació amb l’alumnat, la implementació d’aquesta nova metodologia, a més d’una millora significativa dels resultats en les proves de Competències Bàsiques (avaluació diagnòstica), ha suposat

o La consolidació de l’hàbit lector
o Una millora de l’expressió i de la comprensió oral
o La potenciació d’aprenentatges literaris, socials i afectius
o La millora de la implicació de les famílies

En relació al Claustre ha significat, a més de deixar de fer servir els llibres de text tradicionals, la necessitat d’arribar a acords sobre els criteris de selecció de llibres, la revisió i ampliació del fons bibliogràfic de les biblioteques d’aula, la necessitat d’aprofundir en la formació lectora dels mestres, que en el nostre cas ha estat possible gràcies al domini del tema que té un membre del nostre claustre.

Per aprofundir una mica
Revista Articles – Didàctica de la llengua i la literatura (Editorial Graó) n. 53 Què llegeixen els No lectors? Fer lectors en un context advers - Autora: Lara Reyes López

Ús de la pissarra digital a l'escola Pau Casals de Vacarisses

2011-11-25T04:09:00.000-08:00

Centre educatiu: Escola Pau Casals

Coordinadores: Sònia Ruiz i Cristina Aguilera

Curs acadèmic: 2011-12

Nivell: Al ser un projecte de centre inclou tots els nivells educatius que el formen.
Àmbit d'Implicació: Projecte de centre

Competències: Es potencia la competència del tractament de la informació i digital, la competència d'autonomia i iniciativa personal, la competència comunicativa lingüística i audiovisual i la competència aprendre a aprendre.
Àrees: llengua catalana i ciències socials

Objectius generals de l'ús de la pissarra digital:

Motivar a l'alumnat a través d'activitats interactives.
Fer participar activament l'alumnat.
Implicar a tot l'alumnat en la utilització de les pissarres digitals.

Descripció:

Us descriurem dues activitats, la primera tracta d'una classe de llengua catalana per racons i la segona és de ciències naturals on es treballa el relleu.

En la primera, la classe es divideix en dos grups. Mig grup està a l'aula d'informàtica treballant la comprensió lectora a l'aula virtual, mentre que l'altre es queda a l'aula ordinària on en petits grups treballen diferents aspectes de la llengua. Un d'ells utilitza la pissarra per fer repàs de conjugacions d'una manera dinàmica, un altre fa dictats amb el professor, un tercer fa comprensió lectora i, per últim, la professora d'educació especial reforça tot els aspectes gramaticals, lèxics i ortogràfics.

Tant el mig grup de l'aula virtual com els petits grups de l'aula ordinària van rotant pels diferents racons.

Pel que fa a la segona, treballen el relleu mitjançant la pissarra digital. Primer identifiquen una imatge, en aquest cas una serralada. Seguidament, se'ls proposa que diferenciïn i defineixin les diferents parts de la serralada. Després, se'ls fa indicar en unes imatges les possibles diferents formes del relleu. A continuació, se'ls mostren les activitats que hauran de fer a casa a través de l'aula virtual, donant pistes de com realitzar-les. Per acabar, la mestra exposa matèria amb suport visual mitjançant la pissarra digital i, per dinamitzar la classe, utilitza un vídeo i un simulador de terratrèmols virtual.

Recursos utilitzats:

Pissarra digital (PDI).
Aula virtual.
Material interactiu (exercicis, vídeos...).
Ordinadors portàtil individuals.

Valoració:

Pel que fa a punts forts cal remarcar la motivació i participació que, gràcies a les pissarres tàctils i l'interactivitat, es genera entre l'alumnat, la interrelació constant que hi ha entre mestres i alumnes i la cohesió i companyerisme que hi ha tan entre els alumnes com entre tot el personal docent del centre. El fet de tenir un material didàctic personalitzat s'aconsegueix una millor adaptació als diferents nivells i a les necessitats de cada alumne.

Conceptes clau:

PDI, Pissarra Digital Interactiva.
Treball interactiu.
Autonomia personal.
Participació.
Motivació.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web del centre clicant aquí.

La tutoria compartida a l'Institut Mont Perdut de Terrassa

2011-11-25T03:09:00.001-08:00

Centre educatiu: Institut Mont Perdut

Coordinador: Xavi Santos

Curs acadèmic: 2011-12

Nivell: tots els nivells de l'ESO

Àmbit d'implicació: És un Projecte de Centre, perquè aquesta activitat implica a tot l'Institut.

Competències: Competència comunicativa lingüística, competència social i ciutadana, i competència d'autonomia i iniciativa personal.

Àrea: L'acció tutorial (tutoria compartida) comparteix un període de temps amb l'activitat "Gust per la lectura".

Objectius:

Fer un seguiment de l'alumnat personalitzat.
Donar resposta a les necessitats col·lectives.
Promoure una relació interpersonal amb els alumnes, establint un clima de confiança i de comunicació.
Garantir la confidencialitat professional.
Establir relacions amb les famílies del alumnes més pròximes.

Descripció i metodologia:

S'apliquen dos tipus de tutoria, la tutoria grupal i la tutoria individual, per poder fer un seguiment més personalitzat dels alumnes. És a dir, cada alumne té dos tutors (grupal i individual).

Aquests tutors tenen diferents funcions, però es complementen entre ells. D'aquesta manera, el pas d'informació és constant.

Tutoria grupal: es fan sessions setmanals d'una hora amb tot el grup-classe per treballar diferents punts:

Fer el seguiment de tota la classe.
Canalitzar i donar resposta a les necessitats del grup.
El tutor grupal és un dels responsables de l'alumne enfront la comunitat educativa. Si els alumnes tenen algun problema, crisi, etc. i el seu tutor individual no es troba al centre, el tutor grupal s'haurà de dirigir al/la Cap d'Estudis per informar-lo/la i trobar solucions.
El tutor de grup ho és de tots els grups del nivell i coordina els tutors individuals, al mateix temps que també és coordinador de l'equip docent.

Tutoria individual: el tutor d'aquestes tutories és el principal referent de l'alumnat. Fa les seves hores de docència i contacta amb els seus alumnes tutoritzats, però també diàriament (durant 30 minuts) fan l'activitat transversal del "Gust per la lectura".
Les funcions principals d'aquest professional són:

És el primer orientador de l'alumne al centre. Per això, ha de promoure una relació interpersonal amb els seus alumnes per establir un clima de confiança i de comunicació. I, també es garanteix la confidencialitat professional.
És el primer mediador dels alumnes davant situacions conflictives. Té la responsabilitat d'ajudar a l'alumne a trobar solucions positives.
Referent adult i guia-orientador dels seus alumnes. Ha d'ajudar a augmentar l'autoestima de l'alumne i destacar els aspectes positius de la seva personalitat.
Encarregat de gestionar la sessió de tutoria individual (30 minuts setmanals). Aquest racó s'utilitza per transmetre informacions, constatar l'estat d'ànim, fer comentaris, reflexions personals, etc. Aquest tutor rep un full amb les faltes d'assistència, els deures que no ha fet l'alumne, el material que no ha portat, etc.
Guia i orientador en el procés d'aprenentatge de l'alumne.
Bon coneixedor de la situació personal i familiar de cada alumne per facilitar el procés d'aprenentatge i de desenvolupament personal.
Vincle de comunicació entre el centre i les famílies. Manté informats als pares sobre rendiment acadèmic, assistència i puntualitat a les classes, incidències/expulsions, materials que fa falta portar per a treballar a les aules (llibres, quaderns...), i l'estat d'ànim i motivació cap a l'estudi.
Responsable de la gestió de les notes dels seus alumnes a les juntes d'avaluació.
Per últim, acorda conjuntament amb l'equip docent quines observacions queden consensuades i s'han de transmetre a l'alumne i a la seva família.

Valoració:

Es necessita la col·laboració de tothom, perquè sinó l'acció tutorial no seria possible.

Facilita la seva instauració ésser un centre de nova creació.

Per últim, a nivell organitzatiu, aquest projecte suposa més hores lectives per part del professorat, per l'equip directiu, caps de departament...
Molt bona valoració per part de les famílies.

Conceptes clau:

Acció tutorial.
Tutoria compartida.
Relació interpersonal alumne-tutor.
Relació interpersonal tutor-família.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de l'IES Mont Perdut fent clic aquí.

Compartim experiències: Psicomotricitat. Escola Pau Vila i Dinarès i Escola Bressol La Ginesta

2011-11-11T04:29:00.000-08:00

Centre educatiu: Escola Pau Vila i Dinarès i l'Escola Bressol Municipal La Ginesta.
Coordinadores: Laura Castillo, Raquel Galian i Mercè Fontane
Curs acadèmic: 2011-2012
Nivell: Aquesta activitat va dirigida als alumnes de P3 de l'Escola Pau Vila i als alumnes de maternal (2-3 anys) de l'Escola Bressol Municipal La Ginesta.
Àmbit d'Implicació: Es tracta d'una activitat que forma part del Pla d'Autonomia de Centre (PAC) de l'escola Pau Vila. Té la implicació de l'alumnat de P3 i de maternal d'entre 2 i 3 anys. I una activitat de pla d'entorn ja que hi participen dues de les escoles de la zona.
Competències: Competència d'aprendre a aprendre i competència d'autonomia i iniciativa personal.

Àrea: Aquest projecte està dissenyat per a l'àrea de psicomotricitat i coneixement del propi cos.

Objectius:

Fomentar la cohesió social.
Potenciar les relacions amb les entitats educatives de la zona.
Intercanviar sessions de psicomotricitat.
Potenciar les relacions entre alumnat de diferents edats.
Conèixer la possible futura escola.
Potenciar l'autonomia.
Interioritzar normes.
Potenciar l'opinió dels alumnes.

Descripció:

Es fan sis sessions idèntiques ajuntant la meitat de la classe de P3 i meitat de maternal, ja que hi ha tres grups - classe de cada centre.

La sessió comença amb la presentació i explicació de normes bàsiques de respecte als companys i al material, per part de les mestres cap als nens i nenes de cada grup asseguts a terra.

La sessió no està dirigida amb la qual cosa el grup pot jugar lliurement i canviar d'espai, sempre i quan respectin les normes.

Per acabar la sessió, es recull el material entre tots i seguidament els nens seuen a terra per fer una valoració de l'activitat que han dut a terme, demanant-los com s'ho han passat i quina cosa els ha agradat més quina els ha agradat menys. Hi ha infants que només diuen “Si o No”, però d’altres que expliquen moltíssimes coses interessants que cal tenir en compte.

També es recull l'opinió i valoració de les mestres i les educadores participants a través d'una enquesta.

El curs passat va tenir una valoració de 5 sobre 5, i es van incloure diversos aspectes per a poder-la millorar.

Metodologia i recursos utilitzats:

Es realitza una reunió inicial entre la mestra de psicomotricitat de P3 i les educadores de les aules de maternal on es concreten aspectes de calendari i horaris, si hi ha alguna cosa important a destacar sobre algun dels grups que hi participaran, com repartir els infants i el nombre de sessions que es realitzaran, tenint en compte les programacions dels dos centres.

També es concreta una visita de les mestres de La Ginesta a la sala de psicomotricitat de l’Escola Pau Vila i a l'inrevés, per tal que les dues parts sapiguen prèviament amb quin espai i tipus de material es pot comptar.

Els recursos que s'utilitzen s'organitzen per racons de joc amb diferents espais: construccions amb blocs d’escuma, tobogan, màrfegues, balancí i piscina amb pilotes petites.

Valoració:

Un dels punts febles de l'activitat va ser la limitació del propi espai que no va permetre incloure-hi un racó amb roba. Altres punts a tenir en compte serien la poca varietat de material i la possibilitat d'incrementar el nombre de sessions i/o d'hores.

Pel que fa als punts forts, l'any passat l'activitat va tenir molt bona acollida tant pels mestres com pels alumnes i la mostra d'això és que es segueix realitzant i millorant.

Conceptes clau:

Treball per racons.
Psicomotricitat.
Autonomia personal.
Pla d'entorn.

Per a més informació es pot consultar la pàgina web del centre fent clic aquí.

Audiovisuals de les escoles França, Rosella, Serra de l'Obac i Ginesta

2011-10-11T05:17:00.000-07:00

Els vídeos que trobareu en aquesta secció van ser presentats a la Sessió de cloenda dels seminaris TAC i Audiovisuals el dia 30 de maig de 2011.

Utilitzant la tècnica Lipdub

Albert Tena i Manel Martínez, de l’Escola França

“Es tractava d’un crear un Lip dub amb els grups de 5è A, B i C. Un Lib dub és un vídeo sense interrupció ni talls on es canta una cançó. El nostre Lib dub explica les activitats esportives que treballem al centre des de l’àrea d’educació física.

Als alumnes els hi va agradar molt.”

Àngels Ferrero i Margot Garrigó, de l’Escola Rosella

“L’activitat va ser molt engrescadora i ràpida. Com es fa?. Mirem exemples.

Un grup de mestres van dissenyar el guió partint de la idea que volíem transmetre i sobretot del temps que ens marcava la música: escenes a les aules, al passadís, a l’espai exterior.

Els alumnes van fer una pluja de idees i van planificar el vestuari segons cada etapa. Volíem que es veiés què diu la cançó (es va treballar a anglès). Els alumnes van determinar molts dels escenaris. Els grup de professors van seleccionar els possibles escenaris. Tot no es podia fer.

TÈCNICA: La que es fa servir en aquests muntatges: un càmera que caminava seguida amb l’ajuda del qui la guiava. Un aparell potent amb la música.

En el nostre cas l’edició i difusió va anar a càrrec del professorat.

En resum, una experiència molt positiva que porta a una bona organització de professorat i alumnat per transmetre un missatge audiovisual. Va engrescar als alumnes que hi van participar des de Educació infantil a cicle mitjà i ha fet possible que aquest curs preparem de final a 6è un FLAHS MOVIE.”

Escola Enxaneta

Fem vídeo amb els alumnes de 6è. Escola Ginesta

Jaume Roca, de l’Escola Ginesta, Matadepera

Aquesta pràctica la vam realitzar dins l’horari d'Alternativa, tenint aproximadament la meitat dels alumnes de l’aula, mentre els altres eren a Religió. L’any passat ja havíem fet algunes pràctiques de Movie Maker, per això enguany ha estat més senzill.

L’activitat consisteix en crear un Telenotícies amb notícies de l’escola, d’interès de l’alumnat, respecte activitats, conflictes, situacions d’incivisme, desperfectes... que hi haguessin.

Ens ha permès treballar l’autocrítica, l’observació, la recerca d’informació, la síntesis, l’entrevista, la narració, l’expressió oral... apart de detalls tècnics com el guió, la presentació, el so i la imatge.

Els alumnes de l’Institut Cavall Bernat fan de mestres a les escoles St. Llorenç i Joan Marquès Casals

2011-10-07T04:26:00.001-07:00

Centre educatiu: Institut Cavall Bernat

Coordinadores: Montserrat Garrofé i Pepa Martín

Curs acadèmic: 2010-11

Nivell: Secundària

Àmbit d'implicació: Projecte de centre / Pla estratègic

Competències: Aprendre a aprendre, Comunicativa lingüística i audiovisual, Autonomia i iniciativa personal, Tractament de la informació i competència digital...
Àrees: PCL (Projecte de Competència lingüística), Llengua catalana, Ciències Experimentals, ......

Objectius:

Millorar en tècniques de recerca
Millorar les capacitats de comunicació
Aprendre a compartir el coneixement (treball cooperatiu)

Descripció de l’activitat:

A l’Institut
Es proposa als alumnes de 1r ESO.

El grup de treball tria el tema que vol presentar, a partir d’un àmbit general proposat pel professor/a.

Exemples: Els invents, L’art i els artistes…

El professor/a orienta a elaborar un primer guió de treball per començar la recerca.
El grup planifica i temporitza les diferents tasques.
Recerca d’informació a diferents fonts, tot elaborant un esborrany del contingut.
Redefinir de nou l’índex definitiu del treball.
Elaborar un escrit complert i amb tots els punts ampliats i molt ben definits.
Elaborar el Power point com a suport dels conceptes importants que s’explicaran.
Cercar imatges de suport visual, revisió estètica i formal de la presentació i revisió ortogràfica.
Preparar activitats pels alumnes de 6è (prèvies /posteriors) com ara: preguntes, sopa de lletres, relacionar conceptes,..
Pensar possibles preguntes que farien els alumnes, i preparar les respostes.
Preparar l’exposició oral. Com ho faran?

Una tarda a casa d’un company
Una tutoria amb el professor/a de PCL
Una presentació a l’aula amb la resta de companys d’altres grups (seràn avaluats pels seus companys amb una taula d’observació) A partir d’aquesta valoració es modifica i millora el treball.

Finalment entre tota la classe i el professorat, es decideix el grup que ha presentat un bon treball (escrit i oral) i aquest grup el presentarà a l’escola de primària.

A l’escola primària

Els alumnes es presenten i agraeixen l’oportunitat de poder presentar el seu treball a l’escola que havien estudiat.
Expliquen i justifiquen el tema que presentaran
Fan alguna activitat prèvia per motivar l’atenció de l’alumnat. Pregunten què en saben, si en tenen alguna experiència…, si es pot, relacionar-ho amb un fet actual.
Comencen i fan ordenadament la presentació tot passant les diapositives.
Demanen si tenen dubtes, o volen expressar l’opinió sobre algun aspecte.
Proposen l’activitat que s’han pensat i la reparteixen.
Poden fer una correcció conjunta o bé recollir l’exercici.
Finalment demanen si els ha agradat d’aprendre el que han explicat.
Agraeixen de nou l’atenció i el treball dels companys de 6è.

Metodologia i recursos utilitzats:
Els alumnes han treballat a l’aula (1 hora setmanal PCL). Cada alumne podia treballar amb el seu PC (educat 1X1).

També han anat a la biblioteca per fer treball de recerca bibliogràfica.

El canó i PDI per fer les presentacions de cada grup a l’aula.

Els alumnes de 4t d’ESO que feien una optativa d’audiovisuals, van participar en la gravació i muntatge.

Professor: Enric de la Primavera

Valoració i /o conclusions:
Es fa una valoració positiva de l’experiència.

Els alumnes aprenen a ser més responsables quan treballen de forma cooperativa, ja que són conscients que el treball i implicació personal afectarà la qualitat i el resultat final del treball del seu grup.

Conceptes claus:
-    Treball cooperatiu.

-    El que aprenem bé, ho podem ensenyar. (Joves mestres)

-    Ús de les TAC.

-    Tècniques de expressió oral: llenguatge verbal i no verbal.

-    Compartir un projecte: Primària-Secundària

Escoltem contes a la mediateca de l'Escola Pia de Terrassa

2011-10-07T03:24:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Pia de Terrassa
Coordinadora: Marta Michavila (des dels inicis fins al curs 2008- 2009 Àngels Cairó)
Curs acadèmic: l'activitat es realitza mensualment des del curs 1995-1996
Nivell: Educació Infantil / Educació Primària / 1r Cicle d'ESO
Àmbit d'Implicació: Projecte de mediateca de l’escola
Competències: Competència comunicativa o lingüística i competència d’autonomia i iniciativa personal.
Es tracta d'una activitat extraescolar organitzada des de la pròpia mediateca del Centre.

Conte a la mediateca de l'Escola Pia from Crp Terrassa on Vimeo.

Objectius:

Recuperar el costum d’explicar contes als nostres alumnes, companys i persones vinculades amb l'escola.

Tenir una actitud correcte per allò que se’ns està explicant com és estar en silenci i ser respectuós amb qui ens explica el conte i pel què ens explica.

Dinamitzar la mediateca de l'escola.

Obrir nous canals de comunicació distesos amb aquells qui ens expliquen els contes i els qui els escolten.

Descripció:

És una sessió a on s'explica un o més contes a càrrec d'una o més persones de la comunitat educativa del centre, poden ser: pares, avis, alumnes, mestres,... Acostuma a durar entre 20 i 35 minuts, es fa l'últim dimecres de cada mes sempre a partir d'un quart de sis de la tarda a la mateixa mediateca, en algunes ocasions s'ha realitzat al teatre o al l'exterior en un espai íntim i acollidor com és el pati de Sant Josep de Calassanç.

En aquestes sessions s'intenta crear un caliu agradable i còmode per la persona que ens explica el conte. El conductor de la sessió té absoluta llibertat alhora d'escollir la història i la manera com ens la presenta: cantant, llegint explicant, representant ...

Metodologia i recursos utilitzats:

Preparació prèvia. Des de la mediateca s'elabora el calendari dels rondallaires del curs. A cadascun d'ells se li presenta l'activitat i se li ofereix l'ajuda que pugui necessitar. Com per exemple proporcionar-li els contes, material per elaborar els decorats, dissenyar i imprimir el punt de llibre de record i tot allò que requereixi la sessió.

Dia de la sessió:
Fase inicial. Els mateixos responsables de la sessió o la persona responsable de la mediateca donen la benvinguda als assistents, recorden les normes bàsiques per poder escoltar el conte i presenten la sessió.
Fase de desenvolupament. S'explica el conte.
Fase final. Es dóna a tots els assistents un punt de llibre de record de la sessió. Per acabar es fa una avaluació de la sessió amb la persona responsable per tal valorar-la tot comentant els aspectes positius i trobar possibles punts fluixos per a millorar.

Després de la sessió. Es fa una breu ressenya de l'activitat i es penja al web de l'escola com a notícia, veure http://terrassa.epiaedu.cat/search/label/Mediateca

Alguns mesos també s'ha publicat un resum de la sessió a la revista de l'Escola.

"English day" a l'Escola La Nova Electra

2011-07-07T04:54:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola La Nova Electra
Coordinador: Iñaki Martín
Curs acadèmic: 2010/11 (va començar el curs 2009-10)
Nivell: Educació Infantil i Educació Primària
Àmbit d'Implicació: Projecte de Centre
Competències: Aprendre a aprendre, Comunicativa lingüística i audiovisual

Àrea: Llengua Anglesa

Veure més fotografies

Objectius:

Compartir un dia d'activitats al centre portades a terme en llengua anglesa.

Revisar conceptes, vocabulari i expressions treballades al llarg del curs

Crear vincles entre els diferents membres de la comunitat educativa compartint una jornada en llengua anglesa.

Descripció:

A l'Escola La Nova Electra, quan s'inicia cada curs acadèmic, es comença a preparar la futura posada en marxa de l'anomenat English Day. Cada any es selecciona una temàtica comuna per a aquest dia.

El primer que es fa un cop escollida la temàtica, és la selecció d'una obra de teatre, aquesta representa el punt de partida del projecte. Totes les classes, amb els tutors, treballen cançons i conceptes que apareixeran a l’obra teatral.

Tot aquest treball previ culmina amb l'arribada de l'anomenat "English day". Aquest any l'obra de teatre s’ha realitzat al matí, i a la tarda s’han preparat tallers portats a terme per tot el professorat amb l’ajuda de pares i mares del centre amb coneixements de l’idioma (Llengua Anglesa). Cal esmentar que aquest curs s’han preparat onze tallers diferents, i que aquests també tenen a veure amb l’obra de teatre representada. Aquest any l’obra de teatre que s’ha anat a veure ha estat la dels tres porquets (three little pigs) i la temàtica dels tallers també ha girat entorn al conte.

Metodologia i recursos utilitzats: Les eines metodològiques que han donat sentit a aquest projecte han estat: la peça teatral (teatre) i els tallers dinamitzats per mestres i pares del centre.

Valoració: Al centre valoren molt positivament l’activitat, principalment pel fet que els alumnes poden participar activament fent servir la llengua anglesa. També comenten que els mestres i les mestres també s’han implicat molt en aquest Projecte i que disposen d'un grupet de pares i mares que els han ajudat activament i que també han participat del projecte.

Valoren com a punt mès complicat la dificultat per a trobar pares i mares amb coneixement suficient de l’idioma i que tinguin un horari adequat per poder participar.

Si desitgeu accedir a la pàgina web de l'Escola La Nova Electra per tal d'ampliar la informació al voltant d'aquesta activitat, o veure d'altres activitats que es porten a terme a l'escola feu clic aquí.

Reunions de delegats i assemblees d’aula a l'escola Rosella

2011-07-06T04:54:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Rosella
Coordinadora: Àngels Torres Roset
Curs acadèmic: 2010-11
Nivell d'implicació: Aquest projecte vincula a tota l'Escola, des de P3 fins a 6è de primària
Àmbit: Projecte que es desenvolupa a nivell Micro (AULA) i Macro (CENTRE)
Competències: Competència d'autonomia i iniciativa personal, la competència de coneixement i interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana.
Àrees: L'acció tutorial (Tutoria) i la Gestió de l'Aula i de l'Escola.

Objectius:
Gràcies al desenvolupament d'aquest Projecte a l'escola Rosella es vol fer participar als alumnes en la millora, funcionament i pressa de decisions del centre. Es vol aconseguir que els alumnes s'impliquin especialment en temes que els afectin directament com són: zones d’esbarjo, conflictes d’aula, ús de material i espais comuns i organització de festes.
Al centre darrerament s'està intentant aconseguir ser escola verda, i per tal de fer-ho utilitzen les reunions de delegats per tal de conscienciar els alumnes sobre els aspectes a treballar, que són: Estalvi de paper, Estalvi de calefacció, Reciclatge de matèria orgànica i Alimentació saludable.

Descripció:

A l'Escola Rosella des de fa cursos tenen establert dins l’horari lectiu una sessió setmanal de tutoria, on es debaten els temes que preocupen els alumnes. No obstant, aquest curs han fet un pas més. Al centre ens vam adonar que els temes eren repetitius i que afectaven a tota l’escola, i per això van pensar que s’havia de trobar un espai on un representant de cada aula pogués expressar les inquietuds del grup.

S'ha creat la figura del delegat, subdelegat i secretari d’aula per poder gestionar les reunions i prendre decisions a nivell de tota l’escola.

Al centre també es fa una reunió mensual amb convocatòria prèvia i es presenta l’ordre del dia de temes on demanem la seva col·laboració i, al mateix temps, els alumnes poden aportar els seus suggeriments. Els membres de l'escola creuen que, l’assemblea d’aula és el lloc idoni de participació dels nens a l’escola i que és important potenciar l’autonomia dels alumnes en la presa de decisions d’una forma democràtica incidint en el diàleg, resolució de conflictes, elaboració de normes de comportament, cohesió de grup, el debat i la bona convivència.

De totes les reunions de delegats, dos secretaris fan una acta que es fa arribar a totes les aules i els delegats informen a la resta de companys.

Si algun grup veu la necessitat de fer una reunió extraordinària, el delegat contacta amb la cap d’estudis i es gestiona.

Metodologia:

Disposar d’un espai gran i ampli per fer la reunió, tenint assegurada la col·laboració dels mestres. Degut a que és el primer curs que s’implanta, l’autonomia dels alumnes és insuficient i encara necessiten l’acompanyament dels mestres.

A la reunió hi assisteixen delegats des de P5 a 6è. Els alumnes de P3 i P4 reben la informació mitjançant delegats de primària i P5.

Valoració:

A final de curs es farà la valoració i les propostes de millora pel curs vinent, però d’entrada el centre valora el resultat com a positiu, tenint en compte que és un projecte a llarg termini.

Els alumnes comencen a apropar-se al seu delegat d’aula per plantejar qüestions diverses que abans gestionaven com podien i sempre a títol personal.

Si desitgeu ampliar la informació al voltant d'aquesta experiència, o veure d'altres projectes que s'estan duent a terme a l'Escola Rosella, podeu fer clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.

"English is fun, English is useful” a l’Escola El Vapor

2011-07-06T04:34:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola El Vapor

Coordinadora: Sandra Rodríguez Prat – Cap d’estudis.

Curs acadèmic: 2010 - 2011

Nivell: Específic per educació infantil, però també l’estan implantant a primària, en concret, en aquest moment a cicle inicial.

Àmbit d’implicació: Pla Experimental de llengües estrangeres – Projecte d’escola vinculada amb el departament de llengua anglesa.

Competències: Aquest Projecte està vinculat amb el desenvolupament de les capacitats i competències bàsiques en la seva generalització, però evidentment tenint un caire remarcant en la competència lingüística.

Àrea: Llengua anglesa

Objectius:

El gran objectiu que es pretén assolir gràcies al desenvolupament d’aquest Projecte, està emmarcat en fer de la llengua anglesa, una llengua comuna en la dinàmica del centre, la qual té implicació en molts espais globals i alhora vinculats amb els hàbits i rutines del dia a dia a les aules.

També cal destacar, que al centre esperen fixar unes bases molt sòlides des del punt de vista auditiu i fonètic, ampliant les franges horàries amb la implicació de la llengua anglesa.

Descripció:

Des del centre, l’especialista de llengua estrangera decideix presentar un pla experimental tenint en consideració que per al propi centre és important que els nens/es aprenguin
anglès a partir dels contes, jocs, racons, noves tecnologies i sobretot a partir de la implicació amb els interessos específics dels nens/es de les diferents aules i la vinculació amb naturalitat en el fer diari de les aules, per tant, ens situem en la importància de la funcionalitat d’aquesta llengua per a la vida dels alumnes de l’escola El Vapor.

L’alumnat que participa en el projecte són els nens des de P3 fins a 1r de primària i tot el col·lectiu de mestres del centre, sense excloure a ningú.

La organització horària està planificada per franges diferents però vetllant per poder tenir estones més curtes d’anglès al llarg de la setmana, però més continuades i en situacions més divergents: bon dia en anglès, estona de cloenda en anglès (contes i cançons), teatre en anglès, plàstica en anglès, vinculació de les investigacions d’aula amb l’anglès, etc.

Pel que fa al sistema d’avaluació dels resultats, cal comentar que és el primer any que el centre desenvolupa aquest projecte, i que per tant encara s'està en procés de definir un sistema d’avaluació. No obstant, al centre es valora la participació dels nens/es en llengua anglesa com a molt més elevada que en cursos passats pel que fa al dia a dia del centre. Per tant, es podria afirmar que s’està aconseguint que l’anglès formi part del dia a dia de les aules i de les diferents festivitats de l’escola com a quelcom normalitzat.

Metodologia i recursos utilitzats:

A nivell metodològic, cal esmentar que aquest projecte s’emmarca com una proposta del tot global i per tant, es valora com a molt important la possibilitat d’immersió lingüística, motiu pel qual la mestra del centre fa ús de la llengua anglesa en tot moment al llarg de la jornada escolar.

Aquesta metodologia emprada, l’han pensat com a variada, tenint sempre com a referent la importància dels recursos lúdics i alhora funcionals, que són quelcom tant importants en les edats dels nens del centre.

Valoració:

La valoració dels membres de l’escola El Vapor és molt positiva, de cara al curs vinent s’està pensant en la possibilitat de fer la psicomotricitat d’infantil en anglès i continuar treballant la plàstica (de la primària) en anglès.

Conceptes claus:

Vinculació explicita del pla experimental amb uns dels pilars de l’escola sent aquest la Perspectiva Educativa dels Projectes de Treball.

Si desitgeu ampliar aquesta experiència o veure d’altres projectes que s’estan desenvolupant a l’Escola El Vapor, de Terrassa, podeu fer clic aquí, i accedireu a la seva pàgina web.

La Pissarra Digital en una classe d'anglès de Cicle Inicial. ESC Marquès Casals

2011-06-04T04:54:00.000-07:00

A l’escola Joan Marqués Casals, situada al barri de Sant Pere Nord de Terrassa,

un dels seus professors d’anglès, en Josep Ramon Vidal ens ha obert les portes de la seva aula, per tal de compartir amb tots nosaltres com fer una classe d’anglès amb el suport d’una Pissarra Digital amb alumnes petits (Primer de Primària).
El professor inicia la sessió sobre el temps (Weather), aquesta té una durada total de mitja hora i a l’aula hi ha 12 alumnes degut a que és un activitat de grup desdoblat. Aquests dos factors ajuden al bon desenvolupament de la classe.

Títol: Aprendre anglès amb la PDI
Centre educatiu: Escola Joan Marquès Casals
Nivell: Cicle inicial (Primer de primària)
Competències: Aprendre a aprendre i competència digital i competència lingüística
Àrees: Llengua estrangera (anglès)
Àmbit d'implicació: Cicle
Objectius: Aprendre anglès amb l’ús de la PDI; en concret, vocabulari relacionat amb el temps i amb el vestuari.

Descripció:

El primer que fan els alumnes quan entren a la classe és contestar a la pregunta: How do you feel? (Com et sents?); per a fer-ho toquen una de les imatges que hi ha a la porta de l’aula (Happy, Hungry, etc.). Gràcies a això el professor pot veure com se senten els seus alumnes abans d’iniciar la sessió i tenir-ho en compte al llarg de la mateixa. Cal esmentar que el mestre repeteix aquesta acció en el moment que els infants han de sortir de l’aula, per tal de poder valorar la seva tasca docent (observar si els alumnes surten tristos o contents). Aquestes accions es fonamenten en un Projecte transversal que porta a terme l’escola: el treball de les emocions.

Després d'aquesta primera acció el mestre fa cantar i ballar als alumnes una cançó sobre el temps, així els alumnes es desinhibeixen i es motiven.

A continuació es van treballant diverses activitats (sobre el clima i el vestuari) amb el suport de la PDI.

S'acaba la classe amb els alumnes en posició de relax i escoltant novament una cançó en anglès.

Cal destacar que tota la sessió és en anglès, i que el mestre no utilitza per a res el català. Aquest ens explica que treballar amb la pissarra digital li permet fer-ho íntegrament en anglès.

Recursos:

Pissarra digital (PDI)
Activitats de la PDI del llibre d'anglès
Cancó final de l'activitat extreta de la xarxa (Internet)

Cliqueu aquí per veure fotografies de l'aula.

Per últim, si desitgeu més informació de l'escola Joan Marquès Casals, podeu fer clic aquí per accedir a la seva pàgina web.

Els països del món, treball interdiscliplinar a l'Escola Agustí Bartra

2011-05-27T05:39:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Agustí Bartra

Curs acadèmic: 2010-11
Nivell: Projecte transversal a tot el centre. Així doncs, els cursos de Cicle Inicial, Cicle mitjà i Cicle Superior del Centre.
Competències:
Gràcies a aquest Projecte es vol treballar fonamentalment la Competència Artística, així com la Competència Social. Competència digital.
Àrees: projecte transversal i interdisciplinar, on es treballen diversos elements, tals com les habilitats socials o la intel·ligència emocional.
Objectius:
L’escola s’ha marcat uns objectius anuals sobre el treball intercultural per educar els alumnes en la riquesa que suposa la diversitat. Un dels principals objectius que es volen assolir és el següent: Fomentar la coneixença d'altres realitats culturals (països del món). No obstant, gràcies al Projecte també s'han treballat d'altres objectius, tals com:
- Desenvolupar les habilitats socials
- Treballar la Intel·ligència emocional
- Fomentar un clima intercultural basat en el respecte
- Treballar aspectes propis de la sensibilització social envers els alumnes
- Aprendre a valorar la riquesa de la diversitat
Per tant, veiem que gràcies a aquesta experiència educativa al centre es volen treballar aspectes propis de la interculturalitat, fomentant en els alumnes actituds respectuoses i obertes; Fomentar i treballar sobre la idea de veure i entendre la diferència com una oportunitat i mai com una barrera.

Descripció:

Aquest curs l’escola ha triat com a eix transversal el tema: ELS PAÏSOS DEL MÓN.

Cada classe ha triat el nom d’un país i durant el curs s’han fet diferents treballs, activitats i recerques sobre ell i han culminat durant la setmana Cultural i Esportiva amb l’inici d’una exposició sobre els diferents països triats i la seva cultura, a més d’uns tallers de banderes que s’han penjat al cel obert del vestíbul de l’escola i paraules viatgeres que recullen vocabulari habitual sobre habilitats socials lligat al treball d’educació emocional. Aquestes paraules van pujades dalt d’un tren que les transporta per l’escala del centre i ens porta fins dalt, podem anar-les veient i observant com cada paraula té la seva traducció en diferents idiomes.

Aprofitant la temàtica l’alumnat de 6è ha realitzat un taller de recerca d’informació i elaboració de pàgines web utilitzant la tecnologia dels llocs web de Google-XTEC:

El resultat d’aquest taller ha estat la construcció col·lectiva d’un lloc web en el que hem recollit informació relativa a 27 països del món.
Agrupats per parelles formades per un membre de cada classe de 6è, cada grup ha aprés a fer anar la tecnologia dels llocs web de Google-XTEC per tal de penjar a la web les diferents informacions textuals i recursos audiovisuals que ha cercat sobre el seu país, a partir d’una selecció de fonts d’informació presentades pel mestre.
Aquesta tasca s’ha fet en la sessió del taller i també més enllà de l’horari escolar.
Cada grup ha pogut seguir el seu procés d’avaluació a través del mateix lloc web.

La cloenda de tota aquesta setmana ha estat la mostra de danses del món que han preparat les dues especialistes de música i que ha s’ha realitzat davant de les famílies com a acte final.

A continuació us desenvolupem aquesta activitat més detalladament:

S’ha articulat com un conte i situat en un país africà on un rei vol descobrir quina és la dansa més bonica del món arrel que la bruixa Dansilanga ha embruixat tot el seu poble amb un encanteri de tristesa, només descobrint la dansa més bonica del món es podrà trencar. Per tal de descobrir-la es viatja a través de diferents països cercant-la, per arribar a la conclusió després de veure-les totes que la més bonica és aquella que es dansa sentint-la amb el cor.
La representació del conte ha anat a càrrec dels alumnes, de 3r a 6è de l’Aula d’Acollida i la mestra que la gestiona. Amb el guió inventat per les especialistes els nens i nenes han après de memòria els diàlegs dels personatges: La bruixa Dansilanga, el cap de la tribu Bubukonga, els reporters que van al Congrés Internacional de Danses (càmeres i locutors). Per a aquests alumnes participar com a protagonistes en un acte d’aquesta magnitud i importància els ajuda molt en l’aprenentatge de la llengua i en la millora de l’acte comunicatiu oral.
L’acte comença amb la participació d’aquests actors i a mesura que els reporters van entrevistant els representants dels diferents països els alumnes implicats surten a ballar la seva dansa.
La tria de les danses s’ha fet tenint en compte que estiguessin representats tots els continents. S’ha fet la coreografia de cada dansa en funció de l’edat dels alumnes que la interpretaven, en algun cas fins i tot s’ha hagut d’inventar els passos per tal de donar una forma escenogràfica a la dansa. S’ha tingut en compte que els alumnes portessin algun element de vestuari adient al país i/o dansa que estaven interpretant, sense que això representés ni despesa econòmica per les famílies ni una feina extra per a les aules.

L’acte s’ha desenvolupat a les pistes esportives del centre on els alumnes s’han assegut al terra al seu voltant. D’aquesta manera la visió de l’espectacle era correcte per a tots i assegurava una ràpida incorporació a l’escenari en el moment de la seva participació. Quan acaba l’espectacle amb el trencament de l’encanteri tots els alumnes junts interpreten una última dansa fent que cada alumne gran anés a buscar al seu agermanat petit per dansar junts, amb un mocador de color a la mà. Hi havia mocadors de molts colors diferents simbolitzant la diversitat. Els alumnes han viscut aquesta festa amb una gran motivació i expectació, sentint-se protagonistes en cada moment de les activitats.

El resultat final d’aquesta activitat és una mostra festiva del treball intercultural que es porta a terme al centre donada la diversitat d’alumnat de diferents procedències geogràfiques.

Si desitgeu ampliar la informació d'aquesta experiència, o veure d'altres que es realitzen al mateix centre, podeu fer clic aquí, i accedireu a la pàgina web del centre.

Grups Interactius a l'Escola Mare de Déu de Montserrat

2011-05-27T05:35:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Mare de Déu de Montserrat

Coordinadora: Susana Acosta Álvarez

Curs acadèmic: 2010-2011

Nivell: Educació Infantil i Educació Primària

Àmbit d'implicació: Projecte de centre

Competències: aprendre a apendre, comunicativa lingüística i audiovisual, autonomia i iniciativa personal, tractament de la informació i competència digital…

Àrees: Llengua Catalana, Matemàtiques, Llengua Anglesa, Coneixement del Medi, Educació Física i Llengua Castellana

Objectius: Treballar els continguts de les àrees en grups interactius: 4 grups heterogenis d'alumnes amb un adult que tutoritza l'aprenentatge, que fomenta les interaccions i l'aprenentatge entre iguals potenciant la verbalització dels coneixements adquirits compartint alhora el treball en valors que sorgeix de les interaccions.

Descripció: Aquesta activitat sorgeix quan al curs 2000/2001, la comunitat educativa decideix transformar el centre en una comunitat d'aprenentatge.

A l'escola comencen a entrar a les classes persones no docents: voluntaris i voluntàries.

El Claustre de professors/es decideix per millorar l'aprenentatge dels nens/es treballar a les classes en grups interactius.

Primer vam decidir potenciar la llengua catalana i realitzar aquesta pràctica docent un cop a la setmana en tots els cursos.

La classe es divideix en 4 grups heterogenis d'alumnes i participen el tutor/a i 4 persones adultes en cada grup (mestres, familiars, estudiants universitaris, voluntaris, exalumnes…)

És molt important comptar amb persones amb perfils diversos, ja que aquesta diversitat promou la tolerància i el coneixement d'altres realitats culturals.

El tutor/a o docent que dinamitza el grup-classe vetlla pel bon funcionament i coordina amb les persones que hi intervenen les activitats, el seguiment i l'avaluació.

Els resultats que s'obtenen treballant en grups interactius són d'efecte multiplicador: els alumnes treballen molt, rentabilitzen molt el temps, fan un aprenentatge més qualitatiu i dinàmic.

Els alumnes amb més dificultats segueixen millor les activitats.

Permet fer un treball en valors que els nens/es projecten en altres situacions més ordinàries del grup-classe.

Quan treballen en grups interactius millora la convivència, la tolerància, la solidaritat…

Metodologia i recursos utilitzats: A l'escola en aquest 10 anys, el treball en grups interactius respecta els acords del claustre de les àrees de llengua catalana, matemàtiques i llengua anglesa i les activitats que realitzen es fan amb la metodologia que proposa el docent per que el més important és aconseguir un aprenentatge ple d'interaccions que ens ajudi a assolir els objectius acadèmics previstos del curs corresponent.

Les activitats en grups interactius són de curta durada (15 o 20 minuts) cadascuna s' acostumen a utilitzar materials manipulatius i tecnologies en algunes activitats.

Valoració: La valoració que fem dels grups interactius per part dels mestres, alumnes i volutaris és molt positiva. Tots coincidim que és un moment on l'alumne aprèn molt.

Les persones voluntàries manifesten que elles també aprenen dels nens i nenes.

El professorat valora que produeix bons resultats en els alumnes que es treballa sense tensions i que permet acabar el temari.

Les famílies ens diuen que els seus fills quan treballen en grups interactius estan molt motivats.

Ens agradaria començar des de principi de curs fent grups interactius almenys un cop a la setmana en les àrees de llengua catalana, matemàtiques i anglès, però depenem de la disponibilitat de les persones voluntàries que es vinculen al projecte.

Conceptes claus:

* Acceleració dels aprenentatges

* Treball interactiu

* Treball entre iguals

* Verbalització de l'aprenentatge

* Participació de voluntariat en les classes

* Referents diversos (persones de cultura gitana, magrebina, persones acadèmiques, jubilades…)

* Potenciar la solidaritat amb l'aprenentatge dels companys amb més dificultats

* Respecte a la diversitat cultural, física i psíquica.

Si desitgeu més informació sobre Les Comunitats d'Aprenentatge, podeu fer clic aquí.

I per últim, si voleu accedir a la Pàgina Web del centre educatiu Mare de Déu de Montserrat, feu clic aquí.

Treballem per projectes. Nova distribució de les franges horàries. Escola Enxaneta

2011-05-27T05:26:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Enxaneta

Coordinadora: Yolanda Castellà

Àmbit d'implicació: Projecte de centre

Competència: Projecte d’escola que afavoreix una visió competencial de l’aprenentatge.

Veure més fotografies

Objectius:

Afavorir metodologies participatives per obtenir aules actives, reflexives i participatives.

Trencar amb la concepció clàssica del temps i organitzar l’aula en base a situacions d’aprenentatge en els quals les competències i el treball interdisciplinari ens marqui el temps i no al revés.

Descripció:

Organització i distribució de l’horari dels alumnes en funció de les propostes metodològiques d’escola: projectes d’aula i d’escola, espais compartits, tallers d’aprenentatge, treball per racons, assemblea d’aula i llegim.

Si desitgeu més informació sobre aquesta experiència, o d’altres experiències que s’estan duent a terme l'Escola Enxaneta, podeu fer clic aquí per accedir a la seva pàgina web.

Padrins i fillols de lectura a les escoles Pau Vila i Pau Casals

2011-05-25T00:53:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Pau Casals
Coordinació: Coordinació conjunta entre les mestres tutores de 1r i 4t.
Curs Acadèmic: 2010-11
Nivell: Cicle Inicial (1r) i Cicle Mitjà (4t)

Competències: Competència comunicativa i competència d'autonomia.

Àrea: Llengua catalana i llengua castellana.

Objectius:

L'objectiu principal que es pretén aconseguir és motivar el gust per la lectura en els alumnes. No obstant, també se'n treballen d'altres, com:

Assegurar i millorar l’aprenentatge de la lectura dels alumnes de 1r.
Motivar el gust per la lectura i prendre el compromís d'ajuda i cooperació entre els alumnes de quart i primer.
Prendre el compromís d’ajuda i cooperació entre els/les alumnes de quart i de primer.

Descripció:
A principi de curs les coordinadores de l'activitat formen les parelles de padrí (4t) i fillol(1r); aquestes es fan en funció d'afinitats i necessitats. Aquestes parelles en principi es mantindran tot l'any, a no ser que no funcionin adequadament.

Un cop fetes les parelles, aquestes firmen un contracte "d'apadrinament" i se l'hi dona a cada membre de la parella un carnet de padrí, o de fillol. Abans de passar al treball a l'aula, a principi de curs, es realitza una activitat de coneixença, que permet a ambdós membres de la parella començar-se a conèixer.

Un cop fet això, ja estem preparats per a treballar! Aquestes es troben una hora a la setmana per tal de treballar diverses activitats de lectoescriptura. Els padrins han d'anar controlant que els fillols realitzin activitats de tots els tipus (gran importància la variació i combinació).
Les diferents activitats que poden realitzar es divideixen en sis grups. Aquests són: activitats de lectura mecànica, activitats d'embarbussaments, activitats de dites i poemes, de comprensió lectora i activitats per a treballar el vocabulari.
Cada cop que acaben de realitzar una activitat, els padrins arxiven la fitxa treballada a l'anomenada carpeta "dels padrins lectors,; d'aquesta manera sempre podran tornar a consultar allò que han treballat. Després, padrí i fillol van fins a la Biblioteca (les activitats es realitzen a l'aula), on apunten a una graella les activitats que han realitzat. Això és fa per tal de poder realitzar un seguiment de les activitats que realitza cada parella, tot i que també té d'altres utilitats, com la coneixença del centre per part de l'alumne més petit. I ja per últim, padrí i fillol poden realitzar alguna activitat de forma conjunta que els hi vingui de gust (papiroflèxia, dibuix,etc.).

Valoracions:

Al centre valoren molt positivament el desenvolupament d'aquesta activitat, donat que fomenta el plaer per la lectura, doncs no és una activitat sistemàticament marcada.

També valoren positivament el foment de l'empatia que suposa el desenvolupament de l'activitat. A més, una de les coordinadores de l'activitat afirma que gràcies a aquesta també es pot treballar el tema de la responsabilitat (4t), així com el de la interdependència entre ambdós membres de cada parella lectora.

A més, des que es du a terme aquesta activitat l'avaluació de la matèria de llengua és molt més positiva, doncs els alumnes tenen molt més interès per la mateixa.

Aquesta activitat també treballa l'autonomia de cada parella, donat que la professora al llarg de tota l'activitat únicament intervé en moment molt puntuals. Podríem dir doncs que els alumnes disposen d'una llibertat una mica pautada.

Les parelles lingüístiques es mantenen al llarg de tres anys consecutius, i un cop finalitzats el padrí passa a anar a l'institut, i el fillol passa a ser padrí. El fet de que cada parella hagi de treballar conjuntament durant 3 anys, fa necessari anar revisant el seu bon funcionament.

Recursos:

Per tal de dur a terme aquesta activitat al centre, utilitzen:

- Les fitxes d'activitat (6 carpetes)

- Els carnets de padrí i fillol

- Els llibres de la Biblioteca de l'aula

Per últim, cal destacar que aquesta activitat va sorgir del pla de Biblioteca, de la mateixa manera que moltes d'altres que es desenvolupen al centre. com ara L'activitat del "personatge incògnit", l'activitat de les endevinalles, etc.

En definitiva, podem afirmar novament que, en moltes ocasions, els aprenentatges sorgits de les relacions horitzontals, poden arribar a ser en moltes ocasions més significatius, que aquells que sorgeixen d'una relació més jeràrquica.

Si desitgeu ampliar la informació sobre aquesta experiència, o veure d'altres experiències que s'estiguin duent a terme a l'escola Pau Casals de Terrassa, podeu fer clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.

Centre educatiu: Escola Pau Vila Dinarès

Coordinació: Coordinació conjunta entre les mestres tutores dels grups de P-5 i 6è.

Curs Acadèmic: 2010-11

Nivell: Educació Infantil (P-5) i Educació Superior (6è de Primària)

Competències: Competència comunicativa i competència d'autonomia.

Àrea: Llengua catalana i llengua castellana.

Objectius:

L'objectiu principal que es pretén aconseguir és motivar el gust per la lectura en els alumnes. No obstant, també se'n treballen d'altres, com:

- Assegurar i millorar l’aprenentatge de la lectura dels alumnes de P5

- Motivar el gust per la lectura i prendre el compromís d'ajuda i cooperació entre els alumnes de sisè i P5

- Prendre el compromís d’ajuda i cooperació entre els/les alumnes de 6è i P-5

Descripció:

Per tal de fer clara i entenedora la descripció de l'experiència, la dividirem en dos subapartats. Primerament, descriurem la organització que ha requerit el projecte al centre, i a continuació ens centrarem en el funcionament del mateix.

Organització:

Quan es va plantejar l’activitat es va fer una trobada entre les tutores de P5 i les de sisè per tal de fer una proposta de treball conjunta. Un cop acceptada la proposta es va fer una altra trobada per tal de concretar diferents aspectes que volíem tenir en compte.

Ara ja només es fa una reunió en la qual es fixa el calendari, es concreten les sessions i es revisen els acords.

Acords:

Fer una trobada entre els padrins i els fillols per tal de que es presentin i omplin junts el passaport de lectura.
Fer unes 10-15 sessions durant el segon i tercer trimestre, un cop per setmana, d’uns 20 minuts.
Fer una trobada entre padrins i tutors/es de P5 per tal d’assessorar i orientar sobre com treballar la lectura amb els alumnes de P-5, i de quina manera se’ls pot engrescar més. També per donar unes pautes d’actuació, explicar en què consisteix, com s'organitza i quines són les pautes i consignes a seguir durant l'estona de lectura.
Cada infant ha de tenir el mateix padrí o padrina al llarg del curs per tal de potenciar una relació personal entre ells dos.
Cal tenir en compte algunes característiques personals, tant dels fillols com dels padrins, per evitar possibles conflictes.
Fer una carta als pares i mares, tan de P5 com de 6è explicant-los l’activitat.

Cal deixar clar que els padrins i padrines no ensenyen a llegir, sinó que motiven i serveixen com a models de lectura als nens i nenes que estan en el procés d'aprenentatge de la lectura.

Funcionament:
Primerament, s’assigna als alumnes de sisè un fillol de l’aula de P5 tenint en compte les característiques dels diferents alumnes.
A continuació, es crea el Passaport de lectura. Aquest consistirà en un llibret on hi haurà les fotografies del padrí/na i fillol/a, un espai per anotar els contes que ja han llegit o la pàgina per on han quedat i les observacions que es considerin.
Un cop emparellats els alumnes ja es podrà donar inici a les sessions de lectura. Pel que fa als contes, cal explicar que aquests aniran identificats segons la seva dificultat: els del gomet verd tindran poca lletra i molt dibuix, els del gomet groc aniran augmentant el text (amb lletra lligada ) i els del gomet vermell tindran poc dibuix i més text. Els padrins hauran d'anar controlant que els seus fillols escullin un llibre adequat en relació al seu nivell.
Un cop escollit el conte, els padrins i els fillols es posaran junts i llegiran el conte que han escollit. Si el nen/a encara no sap llegir, serà el padrí/na qui li explicarà.
Quan acabi la sessió buscaran un altre conte per llegir la propera setmana, o anotaran al passaport de lectura la pàgina per on han quedat.

Algunes pautes a seguir, són:
- El padrí o padrina va fent totes les anotacions oportunes sobre la lectura del seu fillol o fillola, dificultats, avenços, intentant sempre que tots els comentaris siguin positius, al carnet de lectura.
- Durant l'activitat d'apadrinament no només es llegeix, sinó que els padrins fan preguntes de comprensió, algunes literals sobre el que han llegit i d'altres interpretatives.
- Quan un fillol té alguna dificultat en la lectura, el padrí fa de model, llegeix el text i el fillol el repeteix després.
- S'intenta que el padrí ajudi al fillol en aquelles paraules de més dificultat o que li costa de llegir.
- Quan acaben, acorden quin llibre faran la propera setmana i s'acomiaden.
- L’activitat es realitzarà sempre en català.
- S’intentarà reconduir el conte si els nens/es comencen a parlar d’un altre tema.
Valoracions:
Al centre educatiu Pau Vila valoren molt positivament el desenvolupament del Projecte "Padrins i Padrines de lectura", tant a nivell de professorat com per part dels propis alumnes implicats.
A més, valoren que el desenvolupament del projecte està aportant molts beneficis per als alumnes que l'estan desenvolupant, destaquem:
- El gust per la lectura a l’alumnat de P-5/6è.
- Responsabilitat i modelatge vers companys/es més petits/es.
- Foment de la relació empàtica entre els/les alumnes
- Acceptació de la diversitat. No tots els fillols i filloles ni tots els padrins i padrines són iguals, però ni l’un ni l’altre s’escullen i cal acceptar el que t’ha tocat.
- Potenciació de l’autoestima. Els nens i nenes de sisè que no tenen un bon concepte d’ells mateixos i creuen que no seran capaços de fer-ho bé, se n’adonen que poden ajudar als més petits tan bé o més que els altres.
En definitiva, podem afirmar que, en moltes ocasions, els aprenentatges sorgits de la relació entre els mateixos infants són més efectius que moltes intervencions de la persona adulta.
Si desitgeu ampliar la informació sobre aquesta experiència, o veure d'altres experiències que s'estiguin duent a terme a l'escola Pau Vila de Terrassa, podeu fer clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.

La ràdio a l'escola Font de l'Orpina

2011-05-20T07:21:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Font de l' Orpina (Vacarisses)

Coordinador/a: Miguel Àngel Gallego

Curs Acadèmic: 2010-11

Nivell: Cicle Mitjà i Cicle Superior (De tercer a sisè)

Competències: competència comunicativa i competència digital.

Àrea: Aquest és un Projecte de caire interdisciplinari, que no es relaciona únicament amb una matèria concreta.

Objectius:
Amb aquest Projecte de ràdio, es pretenen assolir diversos objectius. El principal seria fomentar habilitats comunicatives, no obstant, també se'n treballen d'altres, que són:

Conèixer els elements bàsics del llenguatge radiofònic.
Potenciar l’ús de la llengua catalana com a llengua d’intercomunicació a dins i a fora de l’aula.
Conèixer els principis generals en els quals es basa la comunicació audiovisual (emissor, receptor...).
Conèixer el vocabulari bàsic utilitzat en el món dels mitjans audiovisuals.
Ser capaç d’elaborar i de llegir un guió radiofònic.
Interessar-se pel desenvolupament científic i tècnic de les tecnologies audiovisuals, l’evolució i les aplicacions, tot valorant-ne la repercussió en la societat actual.
Potenciar la creativitat i la capacitat d’expressió mitjançant l’elaboració de diferents formats radiofònics: dramàtics, concurs, informatius, publicitat...
Valorar l’ús del so com a element indispensable per a crear emocions.
Valorar, gaudir i respectar el patrimoni audiovisual i apreciar-lo com a font de coneixement i com a recurs per al desenvolupament individual.

Fomentar el treball en equip com a element d’integració entre l’alumnat, tot adoptant actituds de flexibilitat, cooperació, coordinació, supervisió o subordinació, participació, interès i respecte, que permetin dur a terme tasques comunes.

Descripció:

El treball que realitzen els alumnes del Cicle Mitjà i del Cicle Superior de l’escola al taller de ràdio no és altre que la realització de petites càpsules radiofòniques.

Els alumnes, per cursos i en petits grups, assisteixen setmanalment al taller i realitzen una determinada pràctica: dramatització d’un conte, creació i locució d’una falca publicitària, creació i realització d’un concurs radiofònic,elaboració de falques radiofòniques, etc. I al final del curs presentem un recull d’algunes d’aquestes pràctiques que hem anat realitzant al llarg dels trimestres...

Les pràctiques es realitzen una vegada a la setmana i tenen una durada de dues o tres sessions depenent de l’activitat a realitzar. Per exemple, la pràctica del dramàtic acostuma a durar un parell de sessions: en la primera sessió es reparteixen els papers, es

fa un petit assaig, es treballa l’entonació, els silencis, els tècnics de so fan

proves de micròfons i de la música i dels efectes sonors a utilitzar... I ja a la segona sessió, amb una setmana de marge per a preparar-se el guió a casa, els alumnes duen a terme l’enregistrament del dramàtic.

Una vegada acabada la gravació, i gràcies a que disposem d’una pantalla plana a l’aula de 40’’, entre tots podem participar del procés d’edició amb un programa d’edició sonora per tal de veure si hi ha algun petit fragment de la gravació que s’ha d’esborrar o retocar.

Recursos:

Els recursos dels que disposa el centre, per tal de desenvolupar aquest projecte, són:

- El kit de ràdio que està format per: lector cd de doble format, interpreta arxius mp3; taula de mescles model (Behringer Xenyx 1222FX); 5 micròfons; 5 peus micro; 5 pinces micro; amplificador d’auriculars; 10 auriculars; 2 caixes acústiques autoamplificades Model (Work NEO 5A).

- 1 ordinador Pentium 4 a 2800 MHz amb 1 Gb de RAM i un programari adequat per a l’edició i el treball en directe. Teclat i ratolí.

- A l’aula de ràdio hi ha: pantalla plana de 40’’, taula de locutors, 5 cadires, taula de control, 3 tamborets , 3 bancs.

Valoracions:

El coordinador del Projecte de ràdio, Miguel Àngel Gallego, ens explica que al centre valoren molt positivament com s'està duent a terme aquest projecte.

Aquest ens explica que aquest projecte es porta a terme des de l'any passat, i que els resultats són cada cop més favorables.

A més, el número de visites a la web del centre (on s'exposen les gravacions fetes a la ràdio de l'escola) van augmentant dia rere dia.

Per últim, si desitgeu ampliar la informació d'aquesta experiència, o cercar d'altres experiències que s'estan duent a terme a l'Escola Font de l'Orpina de Vacarisses, feu clic aquí, i accedireu a la pàgina web del centre. Accés a la pàgina del taller de ràdio del centre.

Consell d'alumnes dins del Pla de Convivència de Centre a l'Institut Cavall Bernat

2011-05-09T03:09:00.000-07:00

Centre educatiu: Institut Cavall Bernat

Curs acadèmic: 2010/11

Nivell: Primer d' ESO

Àrees: El Pla de Convivència de l'institut Cavall Bernat és de caire transversal i interdisciplinari.

Àmbit d'implicació: Pla d'Autonomia de Centre (PAC)
Competències: Autonomia i iniciativa personal i Comunicativa Lingüística

Objectius:

La millora el clima de convivència al centre, per tal d'aconseguir aquest objectiu han desenvolupat el Pla de Convivència. A través del Pla també es pretén assolir d'altres objectius:

Aconseguir un clima de confiança al centre

Potenciar la participació de l'alumnat

Treballar habilitats com la comunicació, les emocions, les relacions interpersonals, la resolució dialogada dels conflictes, les habilitats socials, etc.

Introduir la mediació com a via de resolució i gestió de conflictes

Descripció:

Tal i com veiem reflectit als objectius es vol aconseguir la implicació i participació dels alumnes del centre. Al Pla de Convivència s'explicita el paper que poden prendre els alumnes dins del centre; és a dir, els diversos espais on poden participar. Aquests són: els delegats i Consells de Delegats, el Consell de Nivell, L'alumnat solidari, Dinamitzadors del Pla d'esports i el Grup de mediació.

A continuació descriurem més detalladament el Consell de Nivell.

Pel que fa al Consell de Nivell cal explicar que es tracta d'unes reunions que es duen a terme al centre cada 15 dies (els dilluns) i on hi participen dos representants de cada classe de Primer d'ESO (un total de vuit alumnes).

Al Consell de Nivell els alumnes, dinamitzats per la professora Pepa Martin (Coordinadora del Consell), tracten aspectes propis de la convivència al centre. Es parlen diversos temes en relació a la convivència, com ara certes problemàtiques que hagin pogut sorgir, per tal de cercar solucions. Els objectius d'aquesta dinàmica són:

Afavorir el manteniment del centre

Establir i dinamitzar un pla per de millora del clima d'aula

Dinamitzar el Pla d'acollida i del company lingüístic

...i d'altres que es poden proposar a partir de l'anàlisi del dia a dia del centre

A més, també es fa un seguiment del comportament dels alumnes de cada classe al llarg dels 15 dies posteriors a la reunió. Aquest seguiment es realitza gràcies a uns full de seguiment de grup classe. Al full si recullen les firmes dels diversos professors que hagin tingut els alumnes. Si els alumnes després d'una classe s'han comportat correctament el professor firmarà, mentre que si hi hagut problemes de disciplina també quedarà anotat.

Podem resumir les funcions del Consell de Nivell de la següent manera:

Analitzar tots els aspectes que afectin el funcionament del grup
Vetllar pel bon funcionament de la classe i del centre
Ha d'ajudar a la resolució de conflictes. No ha de ser font de conflictes
Estudiar les necessitats del grup i proposar accions
Ajudar a que els companys assumeixin les seves responsabilitats
Portar el control del full d'hàbits

Una última consideració que hem de fer en referència als Consells de Nivell és la següent: els alumnes encarregats d'assistir-hi van prenent nota de tots els temes que es parlen a la reunió per tal de després poder-los comunicar a la resta de la classe en l'hora de tutoria.

Material:

El material necessari per a desenvolupar el Pla és: un petit dossier per al professorat i un altre per a l'alumnat.

Si desitgeu ampliar la informació sobre aquesta experiència, o veure d'altres experiències que s'estan desenvolupant al l'institut Cavall Bernat, podeu fer clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.

Programa de foment i dinamització de la lectura a l'Institut Can Jofresa

2011-05-07T14:40:00.000-07:00

Centre educatiu: Institut Can Jofresa

Curs acadèmic: 2010-11

Nivell: Projecte de centre

Àmbit d'Implicació: Aquest Projecte es troba immers dins del Projecte Educatiu de Centre, i es concep com un projecte de Millora de les Competències Bàsiques a través de les eines d'aprenentatge.

Competències: Competència Comunicativa Lingüística i Audiovisual, Competència d'Autonomia i Iniciativa Personal

Àrees: Projecte de caire interdisciplinari, tot i que manté vincles més estrets amb matèries tals com la Llengua Catalana i la Castellana.

Objectius:

- Crear i consolidar hàbits de lectura.

- Adquirir la competència lectora i el gust per la lectura.

- Desenvolupar l'esperit crític i l'autonomia personal.

Descripció: Per tal d'aconseguir els objectius d'aquest Projecte i per tant, fomentar el gust per la lectura entre els joves, al centre es duen a terme un seguit d'activitats diverses a espais diferents, que són:

1. La Biblioteca a l'aula

2. Els punts de lectura

3. Club de la lectura del centre: "Club dels lletraferits"

A continuació, procedim a descriure més detalladament els tres àmbits:

1. La Biblioteca a l'aula:

Aquest espai de la Biblioteca a l'aula consisteix en un seguit d'activitats:

- Es fan qüestionaris d'hàbits lectors

- Les classes disposen d'una biblioteca mòbil

- Es valoren texts que es van llegint

- Es realitzen lectures individuals

- Es fan diaris de lectures

- Activitats participatives dirigides al professorat

2. Els punts de lectura

Els punts de lectura són plafons situats a punts estratègics del centre.

Els alumnes han participat en:

- La seva confecció

- La selecció dels texts

- La programació d'activitats trimestrals

3. Club de lectura del centre: "Club dels lletraferits"

Aquesta és una activitat voluntària dirigida a tots els membres de la Comunitat Educativa del centre.

Els participants al club de la lectura llegeixen un llibre cada trimestre i fan diverses activitats tals com: passi de pel·lícules, tertúlies literàries, xerrades, etc.

Valoració:

Biblioteca a l’aula

És una activitat que pretén crear i consolidar els hàbits de lectura. L’alumne va adquirint i consolidant el gust per la lectura al llarg del curs a partir de les diferents activitats que es realitzen a classe i al mateix temps desenvolupa l’esperit crític i es potencia l’autonomia com a lector.

Club de lectura de Centre: "Club dels Lletraferits"

És una activitat consolidada i amb una participació creixent (a l’última tertúlia es van reunir més de 100 persones).

És una experiència enriquidora i satisfactòria per a tots els participants ja que cadascú té l’oportunitat d’aportar la seva visió sobre l’obra. Les tertúlies en què ens han visitat els autors (Lluís-Anton Baulenas i Jaume Cabré) han aportat a més a més la riquesa de la creació literària.

Treballem el càlcul: "50 x minut" a l'Escola Salvador Vinyals

2011-05-04T07:10:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Salvador Vinyals

Nivell: Cicle Inicial, Mitjà i Superior.

Competències: Competència Matemàtica (Càlcul) i Competència d'autonomia i iniciativa personal.

Àrees: Aquesta activitat es troba immersa dins de l'assignatura de matemàtiques, tot i que es realitza diàriament, i no necessàriament a l'hora reservada per a treballar les matemàtiques. El centre sol utilitzar la sisena hora per a desenvolupar l'activitat amb els infants.

Àmbit d'implicació: Podríem considerar aquesta activitat com a transversal de tot el Centre Educatiu, doncs la realitzen tots els alumnes independentment del seu curs. Projecte de Centre, pla estratègic.

Objectius: L'objectiu principal d'aquesta activitat és agilitzar el càlcul mental dels alumnes. No obstant, també es pretén fomentar el gust per les matemàtiques.

Descripció: Aquesta activitat pretén que els alumnes calculin 50 operacions en un minut de temps. Cada dia els alumnes fan 50 operacions. Quan aconsegueixen superar amb èxit totes les operacions, passen al següent nivell de dificultat.

Les operacions estan adaptades a l'edat de l'alumnat i va augmentant progressivament (primer suma, després resta, etc.).

Un aspecte molt important a tenir en compte en la implementació d'aquesta activitat és que sempre ha d'anar acompanyada de la explicació d'estratègies de càlcul per part del mestre. Mai s'ha de voler realitzar l'activitat sense aquest acompanyament.
És una activitat que es motiva amb el reconeixement del progrés de l'alumne al centre (reconeixement de l'èxit personal, visualització del progrés en un mural a un lloc comú del centre, etc.)

Recursos: Per tal de poder desenvolupar aquesta activitat es necessita d'un material concret (Full amb les operacions), si voleu més informació o disposar del material, podeu accedir als següents enllaços:

Material i informació en anglès (també per EI)

- http://www.tfsd.k12.id.us/ot/50home.html

- http://web.d261.k12.id.us/Teachers/jacobsen/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=15&Itemid=27

- http://web.d261.k12.id.us/schools/jefferson/index.php?option=com_content&task=view&id=81&Itemid=71

- https://sites.google.com/site/jsdmorris/home/50-in-a-minute

El material traduït
Objectius per cursos
Estratègies per a treballar conjuntament amb el material
50 x minut 1a part
50 x minut 2a part
50 x minut Educació Infantil 1a part
50 x minut Educació Infantil 2a part
Quadres del 100

(S'agraeix a Ferran Medina la tasca de traducció d'aquest material al català)

Valoració: Al centre Salvador Vinyals valoren molt positivament aquesta activitat, doncs la mestra de matemàtiques de Tercer de Primària (responsable de l'activitat), ens afirma que als alumnes els agrada molt i aquesta motivació fa que cerquin estratègies per a superar-se dia a dia.

Si voleu accedir a la pàgina web del centre educatiu Salvador Vinyals, feu clic aquí.

Aquesta activitat també es porta a terme a l'Escola Mare de Déu de Montserrat.

Aprendre el català amb contes a l'Institut Montserrat Roig

2011-04-27T01:47:00.000-07:00

Centre educatiu: Institut Montserrat Roig

Coordinadora: Marta Carreras Alcalde

Tutorització aula d’acollida: Ferran Ventura i Manuela Pacheco

Curs acadèmic: 2010-2011

Nivell: Educació Secundària (alumnat nouvingut de l’Aula d’Acollida) i Educació Infantil (P4 de l’Escola França)

Àmbit d'implicació: Aquest Projecte es troba inserit dins del Projecte Educatiu de Centre, doncs, la seva finalitat última és afavorir la integració de l'alumnat nouvingut gràcies a l'aprenentatge de la llengua.

Competències: Competència Comunicativa Lingüística i Audiovisual

Àrees: El “Projecte Contes" és de caire interdisciplinari, ja que es treballa l’àmbit lingüístic, intercultural i la cohesió social

Objectius: Gràcies a l'anomenat Projecte Contes, impulsat a l’Institut Montserrat Roig de Terrassa, els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Institut porten a la pràctica l’aprenentatge del català protagonitzant una explicació de contes a alumnat de P4 d'altres centres educatius.

Per tant, els objectius són:

- L’aprenentatge del català i la integració cultural d’alumnes nouvinguts, tenint en compte que dins de l’Aula d’Acollida es treballa la lecto-escriptura, l’entonació, la fluïdesa i el vocabulari i l’explicació als nens permet portar a la pràctica allò que s’ha après.

- Fomentar l'ús del català.

- Fomentar la interrelació d'alumnes nouvinguts amb alumnes molt més petits, afavorint i facilitant així la seva integració.

Com a repte i incentiu per parlar en català, l’Institut Montserrat Roig es va proposar que l’alumnat d’Aula d’Acollida practiqués un conjunt de contes en català, i que les sessions acabessin en una explicació pública a alumnat de P4. El 2010 la sessió es va portar a terme a l’Escola Lanaspa Giralt, i el 2011 a l’Escola França. L’objectiu és que les sessions siguin itinerants, és a dir, que es portin a terme en escoles diferents.

Descripció: El Projecte Contes és una fórmula de promoure l’ús del català per part de l’alumnat d’Aula d’Acollida, integrat per estudiants acabats d'arribar a Catalunya, que s’inicien en el coneixement i l’ús de la llengua catalana.

En l’explicació de contes hi participen una vintena d’alumnes de l’Aula d’Acollida que han arribat a Catalunya en l'últim any, i això els permet, tal i com ja hem explicat millorar l'ús de la llengua. Els contes que es llegeixen en català són clàssics, destaquem: La lletera, Alí Babà i els quaranta lladres, El Rossinyol, Els tres Porquets, La Sireneta, Rínxols d’Or, Bella dorment, La cigala i la formiga, El Soldadet de plom, L’Aneguet lleig, La gallina dels ous d’or, El Sastreret Valent, El Rossinyol, El lleó i el ratolí, Aladin, El vestit nou de l’emperador o Els músics de Bremen.

Valoració: la valoració d'aquesta experiència educativa ha estat molt positiva tant per part de l’alumnat de l’Aula d’Acollida com els de P4. Mediàticament ha obtingut molt ressò, amb aparicions en diversos mitjans de comunicació (TV3, Info-K, Diari de Terrassa, aterrassa.cat, Ràdio Terrassa, Canal Terrassa, etc...).

Si desitgeu més informació sobre aquesta experiència, o sobre d'altres experiències que s'estan duent a terme a l'INS Montserrat Roig, feu clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.

LipDub a l'Institut de Viladecavalls

2011-04-26T07:49:00.000-07:00

Centre educatiu: Institut de Viladecavalls

Curs acadèmic: 2010-11

Projecte Advertastic

Nivell: Educació Secundària, Batxillerat
Àmbit d'implicació: Considerem aquesta experiència educativa com una experiència de centre, doncs, tot i ser una iniciativa de l'àrea d'anglès, va aconseguir la implicació de tot l’alumnat i el professorat de l’institut.
Competències: Competència Comunicativa, Competència Digital, Competència Lingüística (llengua estrangera: anglès).
Àrees: Aquesta experiència de realitzar un LipDub com a mitjà de cohesió i de promoció d’un institut forma part d'un ampli projecte sobre la publicitat i la seva influència sobre nosaltres. L'àrea d'anglès ofereix un projecte a l’alumnat de primer de batxillerat anomenat Advertastic.

Objectius:

Treballar i millorar l'anglès
Participar d’una idea conjunta i desenvolupar la capacitat creativa i organitzativa
Fomentar el treball cooperatiu entre els membres del centre educatiu
Gaudir de l'experiència
Donar a conèixer el nostre institut a través d’un LipDub.

Descripció: Primerament cal explicar que un LipDub és un tipus de vídeo que combina la sincronització labial i el doblatge d'àudio per fer un vídeo musical. Està composat per individus que simulen que canten una cançó que es va escoltant de forma sincronitzada amb el moviment dels seus llavis. L’aspecte tècnic més rellevant d’un LipDub és que ha d’estar fet en una única gravació, no editada (un pla seqüència) per destacar la seva espontaneïtat.

Un LipDub demana de:

Espontaneïtat
Autenticitat: la gent, la producció i la situació semblen reals
Participació: el vídeo no consisteix en la sincronització de llavis d'una persona, sinó d'un gran grup de persones
Diversió

Els 40 alumnes i les dues professores que van coordinar el LipDub de l'Institut Viladecavalls van haver de seguir els següents passos:

Aprendre què és un LipDub i visionar exemples per arribar a concretar les característiques d’un bon producte final.
Decidir la cançó que volien representar al llarg del Projecte. Varen escollir la cançó "Don't stop me now" de Queen, coneguda per l’alumnat gràcies a la publicitat i a versions més recents.
Decidir la ruta que volien que seguís la càmera, és a dir, seleccionar aquells espais que volien mostrar en el vídeo.
Distribuir l’alumnat i el text de la cançó corresponent, així com planificar la decoració necessària, sempre relacionada amb el contingut de la lletra.
Crear un guió gràfic.
Assignar les funcions.
Treballar amb els participants del LipDub, per tal que aquests s’aprenguin la lletra de la cançó que volen representar i fer diferents assaigs.
Redactar i fer arribar les instruccions a tots els altres participants.
Gravar el Lip Dub, fer una edició mínima (afegir àudio i títols de crèdit) i distribuir-lo.

I un cop seguits tots els passos, fent clic aquí podeu veure el Projecte Final!!

Valoració:
L’alumnat va aprendre a valorar la importància de la coordinació i de la participació de les activitats del centre. El Lip Dub va rebre mill visites a youtube en només 24 hores. El sentiment entre els membres de la comunitat educativa va ser de pertinença, de treball en equip molt satisfactori i d’una acció conjunta on tothom va aportar el seu granet de sorra. «Mai havíem vist la gent tan emocionada amb una cosa que es fa a l’insti», era la conclusió de molts dels alumnes de l’equip coordinador.
Alguns aspectes tècnics són millorables i segurament amb una bona edició, s’hauríen salvat alguns defectes. Vam voler preservar la filosofia del LipDub: natural, espontani, enèrgic i divertit. El procés de disseny i d’elaboració del LipDub de l’Institut de Viladecavalls ha valgut molt la pena. «La meva germana i jo ens el posem cada dia abans d’estudiar: ens dóna molt bon rotllo», ens han explicat dues germanes del centre. Amb això ens quedem: haver aportat al nostre alumnat una experiència que els faci sentir-se orgullosos de la comunitat educativa de la qual formen part.

Si desitgeu consultar la pàgina web de l'institut de Viladecavalls, cliqueu sobre el següent enllaç.

A primer d'ESO llegim els clàssics. Institut I. Blanxart

2011-04-26T07:32:00.000-07:00

Veure fotografies

Centre educatiu: Institut Investigador Blanxart

Coordinador/a: Berta Serra

Curs acadèmic: 2010-11

Nivell: Educació Secundària Obligatòria

Àmbit d'implicació: Forma part del Pla Estratègic de Centre i han participat els alumnes de Primer d'ESO.

Competències: Competència artística i cultural. Competència lingüística i Competència d'aprendre a aprendre.

Àrees: Aquest projecte està vinculat a la matèria de Llengua Castellana i Literatura.

Objectius:

Millorar els resultats acadèmics
Fomentar el respecte i el gust per la cultura i la lectura

Descripció:

Les obres clàssiques que han llegit els alumnes han estat:

Lectura 1) Lazarillo de tormes contado a los niños por Rosa Navarro Durán.

Lectura 2) Don Quijote de la mancha contado a los niños por Rosa Navarro Durán.

Aquesta experiència s'adreça als alumnes de primer, en especial a alumnes nouvinguts amb un baix nivell de llengua castellana. En total, participen 35 alumnes de 1r ESO.

La lectura número 1 es fa al primer trimestre, en 8 sessions d'una hora setmanal (2 mesos)

La segona lectura s'ha fet intensiva en dues setmanes del segon trimestre: 4 hores setmanals (2 setmanes)

En general, aquestes classes de lectura són molt engrescadores tant pels alumnes com pels professors, tothom participa, escolta, i es nota que estan molt interessats; fins i tot fóra de l'hora de lectura o mesos després d'haver-la acabat, en segueixen parlant.

En fanalitzar es fa una avaluació objectiva: 15 preguntes amb resposta tancada (a, b, c) per evitar les limitacions dels alumnes que no saben escriure.

Metodologia i recursos utilitzats:

L’institut es fa càrrec de la despesa econòmica: es compren 40 llibres, 20 exemplars de cada novel·la que quedaran pel fons del seminari de castellà i que podran ser utilitzats en propers cursos.

Segons el nivell de coneixement de la llengua: bé llegeixen a classe en veu alta, (reforçant la lectura amb la pissara digital per explicar les paraules o conceptes més difícils, veure mapes i llocs, etc.)
o bé fan una lectura individual i, posteriorment, comenten en grup el que han llegit.

Tots els alumnes poden intervenir per preguntar, comentar, etc.

L’activitat cohesiona la classe i és molt positiva pel grup.

Com a acte final, la catedràtica de literatura de la Universitat de Barcelona Rosa Navarro Durán, que és qui ha adaptat els dos llibres, va venir a l' institut i va parlar amb els alumnes durant una hora i mitja.

Valoració i/o conclusions:

Aquesta trobada amb l'autora va ser una experiència inoblidable, tant pels alumnes com pels professors que hi van assistir.

La valoració dels alumnes és molt positiva, tant pel que fa a la lectura com per la visita de la professora Rosa Navarro. La valoració de les professores participants (Berta Serra i Maribel Rivero), també.

Pel que fa a l'escriptora, Rosa Navarro, va quedar encantada i els alumnes ara només tenen el desig de llegir un altre clàssic.

Els alumnes de primer són, durant un matí, els protagonistes absoluts del què passa al centre. Una persona molt important ha vingut a conèixer-los per parlar amb ells. Tots la volen conèixer i tots podran parlar-hi.

Els nostres alumnes més desfavorits cultural i socialment han llegit els llibres més importants de la literatura castellana, en coneixen els valors i els han fet seus. I demostren que els han entès i els hi han agradat molt.

Els alumnes aprenen que la cultura agermana les persones, que les persones sàvies són senzilles, càlides i properes. Que ser savi no significa ser prepotent i distant.

Com a cloenda de l’acte, els alumnes lliuren a Rosa Navarro un petit obsequi fet per ells mateixos a l’hora de tutoria.

L’ultima activitat de l’experiència “llegim els clàssics” consisteix en escriure una carta a Rosa Navarro. A classe, amb ajuda de la professora, cada alumne escriu el que li sembla més important de la lectura i de l’acte final. Amb aquestes petites cartes es composa un correu electrònic que li enviem a Rosa Navarro agraint-li la seva visita al centre.

Aquesta carta es recollirà al llibre “Tal Com Raja 2010-2011”, que recull els millors textos escrits pels nostres alumnes durant un curs acadèmic. La presentació es fa a la Biblioteca Central de Terrassa el 26 de maig a les 6 de la tarda. Aquest any celebrem la onzena edició.

Conceptes claus:

Aquesta experiència forma part del Pla estratègic de centre (2010-2014).

Objectiu 1: millora dels resultats acadèmics.

Objectiu 2: millora de la cohesió social.

És un projecte del seminari de castellà per millorar la lectura i fomentar el gust per la lectura. A més, aquest alumnes que viuen en un ambient social i cultural pobre descobreixen la importància de la cultura i reforcen la seva autoestima.

Si desitgeu ampliar l'informació sobre aquesta experiència o veure d'altres experiències que es desenvolupen al centre, feu clic i accedireu a la pàgina web de l'institut.

Fer un videoclip per a treballar "Els boscos". Escola Marià Galí

2011-04-14T04:59:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola Marià Galí

Coordinador/a: Lidia Rovira, tutora dels alumnes implicats.

Curs acadèmic: 2010/11

Nivell: Cicle Superior de l'Educació Primària (alumnes de sisè curs).

Mama Tierra from Lidia on Vimeo.

Àmbit d'implicació: Aquest Projecte s'ha desenvolupat a Nivell d'aula. Els implicats han estat els alumnes de sisè coordinats per la seva tutora.

Competències: Competència audiovisual, Competència digital, Coneixement del medi i del món físic.

Àrees: Aquest Projecte està vinculat a l'àrea de Coneixement del medi, tot i que els valors que es treballen (respecte pel medi, etc.) també es podrien considerar transversals i interdisciplinaris, ja que fomenten una forma de vida, basada en el respecte per la terra, per tot allò que ens rodeja.

Objectius:

- Conscienciar de la importància de cuidar el medi;

- Fomentar un estil de vida més sostenible;

- Apropar als alumnes certs coneixements en relació a la terra i als boscos;

- Treballar competències audiovisuals (creació d'un videoclip).

- Gaudir de l'aprenentatge del medi natural.

Descripció:

A l'escola Marià Galí, de Terrassa, la tutora dels alumnes de sisè ha optat per a treballar el tema dels boscos d'una forma força engrescadora i diferent per tal de motivar als alumnes en el seu propi procés d'aprenentatge.

Rere treballar a l'aula amb els alumnes diversos temes rellevants en relació als boscos, va decidir implicar als propis alumnes al màxim en el seu aprenentatge fent-los partícips del mateix. Com ho va fer? Doncs, com a cloenda de tot el treball realitzat va coordinar als alumnes en l'elaboració d'un videoclip; en concret, els va ajudar a elaborar un videoclip molt adient per a treballar lels boscos: "Mama tierra" de Macaco.

Valoració activitat:
El més important d’aquest vídeo clip, posterior al projecte dels boscos a partir del tema central de la pel·lícula d’Avatar, és l’aspecte actitudinal. Les seves sensacions van ser molt positives i els va fer sentir-se protagonistes. L’activitat era una mica de prova per a endinsar-nos dins d’una LIP DUB que hauran de preparar ells i elles de forma més autònoma. El 80% de les imatges de fons són d’excursions i entorns propers de l’escola ja que tenen un entorn natural important a proa de casa.
PUNTS FORTS: La coordinació entre ells/es i la implicació com a membres de grup.
PUNTS FEBLES: El trebal de vocalització i d’expressió gestual. Molt necessari per editar.

Si desitgeu ampliar aquesta experiència o informar-vos d'altres experiències realitzades a l'escola Marià Galí de Terrassa, feu clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.

Treballem per blocs a llengua catalana. Atendre a tot l'alumnat dins de l'aula amb dos professors. Institut Cavall Bernat

2011-04-12T07:14:00.000-07:00

Centre educatiu: Institut Cavall Bernat

Curs acadèmic: 2010-11

Àmbit d'implicació: Pla d'Autonomia de Centre (PAC)

Àrees implicades: Principalment es treballen continguts propis de l'àrea de Llengua Catalana
Competències: Lingüística i Comunicativa, Autonomia i Iniciativa personal

Podeu fer clic aquí, i visualitzar una presentació d'aquesta experiència, també hi trobareu exemples del treball que realitza l'alumne, tant el dirigit com l'autònom.

Objectius: Amb aquesta experiència es pretenen assolir diversos objectius:

ATENDRE LA DIVERSITAT, és a dir, donar resposta a tot l’alumnat, tant als alumnes que necessiten ampliació com els que necessiten reforç

AFAVORIR L’AUTONOMIA dels nois i noies

AFAVORIR EL TREBALL COOPERATIU

Descripció:

A la classe hi intervenen dos professors/es que atenen als alumnes al mateix nivell tan un com l'altre (sense diferenciar professor de matèria i professor de suport). Els alumnes treballen en grups formats per quatre alumnes. Cada grup treballa un bloc (es dediquen dues sessions a cada bloc). En total hi ha quatre blocs per a treballar, dos més autònoms i dos més dirigits, que són: un bloc de text, un de lèxic, un de lectura i un últim d'ortografia.

Cal destacar que l’alumne disposa d’un pla de treball on se li indiquen quins son els exercicis que ha de realitzar. Aquests estan dividits entre: exercicis comuns, de reforç i d'ampliació.

A l’inici de cada sessió es valora el treball de la sessió anterior i en acabar de treballar cada bloc (al finalitzar les dues sessions) es recull el treball realitzat durant les dues sessions. I es retorna amb la possibilitat de rectificar-lo i/o millorar-lo.

En acabar de treballar tots els blocs es fa una exposició oral. Cada grup exposa l’últim bloc realitzat (treball cooperatiu), també es lliura un dossier amb el treball realitzat al llarg de tota l'experiència.

ORGANITZACIÓ DOS PROFESSORS A L’AULA

El treball de dos professors a l’aula respon a una manera d’atendre la diversitat. L’atenció a l’alumnat dins l’aula, en el nostre centre, és un criteri prioritari. Per tant a l’hora d’organitzar el Blocs ho fem seguint aquest ordre:

1- Professorat de diversitat

2- "Cues" horàries dels professors/es del departament de llengües i de matemàtiques.

3- Altres professors que tinguin alguna cua horària i que estiguin interessat en aquesta pràctica.

4- Personal contractat mitjançant el Pla de Millora.

Podeu fer clic aquí, i visualitzar un power-point on s'explica més detalladament aquesta experiència, també hi trobareu exemples del treball que realitza l'alumne tan el dirigit com l'autònom.

Material necessari:

El material base és el llibre de text, però també es precisa d'altres eines didàctiques com ara: exercicis de reforç, exercicis complementaris o d'ampliació i material totalment adaptat.

El material complementari s'organitza dins de capses. Les capses es centralitzen en una aula. Els alumnes encarregats quan tenen el treball per blocs van a buscar les capses.

Valoració:

Tots els alumnes treballen.
S’ajuden entre ells.
Et permet conèixer millor les necessitats dels alumnes.
Et permet corregir al moment. Per tant l’alumne pot rectificar.
Et permet comprovar si s’ha entès o no i per tant es pot reforçar algun aspecte que no ha quedat clar.
Es respecta el ritme de treball de cadascú.
Es treballen els hàbits de treball d’una manera sistemàtica:

Realització dels deures
La realització d’esquemes
L’autocorrecció
El treball individual i de grup
L’exposició oral

Tant els professors com els alumnes valoren molt positivament la feina que es realitza gràcies als blocs a l'aula.

Document de recollida de valoració de l'activitat per part dels professors.

Si voleu accedir a la pàgina web del centre per tal d'ampliar encara més la informació sobre aquesta experiència, o per informar-vos sobre d'altres experiències que duen a terme, feu clic aquí.

"Reduïm el consum" a l'escola França

2011-04-06T03:10:00.000-07:00

Centre educatiu: Escola França

Curs acadèmic: 2010-11

Nivell: Educació Infantil (p3) i Cicle Superior(cinquè)

Àrees: El Projecte "Reduïm el Consum" és de caire interdisciplinari, doncs al centre el treballen de forma transversal a les diverses matèries.

Àmbit d'implicació: Projecte de centre Escola Verda
Competències: Coneixement i interacció amb el món físic, Artística i Cultural

Clica aquí per veure més fotografies

Objectius: Gràcies a l'anomenat Projecte "Reduïm el consum" a l'escola França es pretenen assolir diversos objectius. El primer i més important, tal i com indica el nom del propi projecte, és Conscienciar als alumnes de la importància de reduir el consum. Fer-los veure que vivim immersos en una societat on els regals materials han passat per davant dels que no ho són, com ara el propi temps, i que hem de treballar per tal de canviar aquesta situació.

D'altres objectius específics, però que no menys importants, que es pretenen assolir, són:

Aprendre a valorar el temps
Fomentar hàbits de vida més sostenibles
Fomentar actituds de responsabilitat (alumnes de cinquè)
Gaudir de l'amic invisible
(...)

Descripció:
A l'escola França, des de fa alguns anys, cada Nadal duen a terme una activitat anomenada "Reduïm el Consum".
Aquesta activitat consisteix en que cada alumne de cinquè curs del centre "apadrina" a un alumne de P-3 i per Nadal s'intercanvien mútuament un regal "de l'amic Invisible". No obstant, aquest regal no és quelcom material, sinó que és el seu propi temps. Cada alumne de cinquè prepara alguna cosa per a compartir amb els més petits, com ara: un conte amb titelles, un joc, etc.

Els infants també s'obsequien amb algun regal no comprat, fet per ells, per tal de no oblidar mai aquesta experiència tan bonica i acabar-la de fer més significativa.

Cal explicar també que aquestes relacions d'apadrinament que s'estableix entre els infants no acaba al finalitzar l'activitat de Nadal, ja que aquests es tornen a trobar en d'altres moments al llarg del curs, com per exemple a la Festa de Carnestoltes.

Si desitgeu ampliar aquesta experiència o visualitzar d'altres experiències que es desenvolupen a l'escola França, podeu fer clic aquí i accedireu a la seva pàgina web.